La inquietud per desvelar els secrets d'un dels organismes més resistents a la radiació de tot el planeta va empènyer la científica xilena Jenny Blamey a viatjar fins a la Glacera Unió, situada l'Antàrtida profunda i a tan sols 1.000 quilòmetres del Pol Sud. Aquests microorganismes, que es classifiquen dins dels anomenats extremòfils, són capaços de sobreviure en ambients amb temperatures inferiors als zero graus celsius i suportar alts nivells de radiació tant ultraviolada com gamma. «El descobriment d'aquests microorganismes va generar no només un reordenament de l'enteniment de la ciència sinó també de la concepció que teníem sobre l'origen de la vida al planeta», va dir Blamey en una entrevista amb Efe.

Fins al 1980 es creia que era impossible que existís algun organisme capaç d'habitar òptimament en ambients en condicions tan extremes com les glaceres de l'Antàrtida, amb temperatures molt inferiors a les de la congelació de l'aigua i sense cap tipus de vegetació. La directora científica de la Fundación Biociencia de Xile és un dels quinze investigadors que componen l'expedició científica xilena que aquest any es va desplaçar a l'Estació Polar Científica del continent blanc operada conjuntament per l'Institut Nacional Antàrtic de Xile (INACH) i les Forces Armades, situat a 79 graus de latitud sud.

Durant dues setmanes aquests investigadors van desafiar les gèlides temperatures i el vent a ratxes per estudiar, entre d'altres, els microorganismes en aquests ambients extrems, la radiació ultraviolada o els efectes del canvi climàtic. «Volem veure què és el que confereix a aquests microorganismes la capacitat de poder resistir aquestes gèlides temperatures i suportar, a més, fins a 5.000 vegades més radiació ionitzant que qualsevol altre organisme», va recalcar Blamey que va explicar que, a causa de l'estructura planetària, els pols són un dels punts que reben més radiació gamma i ultraviolada.

Un altre dels misteris que envolta aquests microorganismes, els enzims són capaços de catalitzar reaccions químiques en ambients extrems, és el motiu pel qual són capaços de tenir tan alta resistència a la radiació ionitzant, doncs se suposa que aquestes condicions no han existit en cap moment de la història del planeta Terra. Alguns astrobiólogos plantegen que, si aquestes condicions no s'han donat en cap moment al planeta, aquests microorganismes podrien haver arribat de l'espai i podrien haver trobat a l'Antàrtida, o en altres ambients extrems, un nínxol en el qual es van poder haver adaptat.