crec que la millor teràpia per la nostra democràcia és celebrar el Nadal. És una festa religiosa que deixa rastre en tothom. Pocs el celebren pel que és i molts pel que els recorda, que sempre va més enllà de l'olor de l'escudella carregada, emmig d'una xerremeca plena de tendresa.

Conec una família que, després de la primera sobretaula, tancava els batents de les finestres fins que fos fosc, per no interrompre el diàleg familiar. Però qui entén el Nadal? Qui en sap, per poder explicar-lo? Que no és un mite, sinó un espetec silenciós del Creador, una entrada en la història humana del Fill de Déu fet carn. Ha entrat com ha volgut perquè Ell no està subjecte als nostres esquemes i perquè vol dir-nos quins són els seus gustos: el gust per la virginitat i la perfecta assumpció de la realitat humana, l'elogi de la humanitat perfecta i la presència reconciliadora de la Creu. I tot, començant per un plor i un somriure de Nen.

Nadal és el primer somriure humà de Déu. Sabeu quin és la teràpia més activa d'una residència d'avis? Porteu-hi un infant. Un infant fa somriure. I somriure és el viure de l'esperit. Nadal, si es penetra una mica, provoca el somriure de l'ànima. La teologia ens diu que Nadal és el somriure de Déu per a tu. En qualsevol situació on s'estigui, Nadal és una prova definitiva, no tenim cap raó per pensar que som uns fracassats. Sabem que, en un lloc del món, Déu ha començat a somriure'ns. Qua ha encetat una etapa d'amor, real, concret, provat, reiterat en el curs de la història, la nostra i personal petita història, malgrat tot, malgrat els fracassos i les personals infidelitats, perquè el somriure de Déu és la mostra de la seva benevolència, és la certesa que s'ha desecadenat la seva misericòrdia, és la seguretat que mai ningú serà un foraster en aquesta terra, encara que els homes m'hi facin, perquè el somriure de Déu no s'ha fet enrera ni es farà enrera. El que passa és que aquest somriure és també una pregunta. I espera una resposta. Somirure i resposta. Nadal. Bon Nadal 2015.