L'antiga sala de ball i teatre Odeon, un immens i desconegut local al cor de la Girona de postal, quedarà disponible d'aquí a cinc anys, que expiraran els contractes de lloguer que el propietari té compromesos des de fa molts anys amb dos llogaters: la fusteria Armand Lladó i el taller de cromats Ensesa.
L'edifici té dos propietaris. El propietari del teatre i el propietari de la casa que hi flota per sobre, sostinguda per fines columnes Eiffel. Ambdós es mostren disposats a escoltar propostes i no descarten la possibilitat de vendre. Però això serà l'any 2020, quan el fuster i el cromador cessin en les seves activitats.
La sala de ball Odeon, amb la porta d'accés a les escales de Sant Martí, va ser l'únic teatre en funcionament a la ciutat de Girona entre els anys 1857 i 1861. Va acollir comèdies, sarsueles, revistes musicals, mítings polítics i altres actes socials. Durant aquells anys, el Teatre Municipal de Girona va romandre tancat per obres per revertir el seu estat ruinós.
Els anys d'esplendor de l'Odeon encara són perceptibles avui en les pintures al fresc, que, molt deteriorades, decoren l'antic escenari. El visitant queda impressionat dins la immesitat abissal d'un local on ressonen les màquines de la fusteria Lladó i dels cromats Ensesa.
Les pintures i l'escenari són les restes d'aquella reforma feta fa un segle i mig, seguint un projecte de Joan Tenas, professor de dibuix de l'Escola de Belles Arts de Girona, executat pel jove pintor Carles Girbal.
En un termini de 5 anys, quan els propietaris tornin a disposar del seu local, s'hauran de plantejar el futur d'aquestes pintures i d'aquest edifici que, segons la catalogació municipal, està protegit pel seu interès patrimonial i només admet reformes i activitats que en respectin la configuració original.
La finca consta de dues parts. Els tallers ocupen el que va ser l'antic teatre i, al capdamunt, hi ha la que va ser la luxosa residència de l'empresari Joan Artau. La casa, avui deshabitada, se sosté sobre unes esveltes columnes de la marca Eiffel de 9 metres d'alçada que fa vertigen de veure des del fons dels tallers del fuster i del cromador.
La finca consta al Pla Especial Barri Vell de Girona en la categoria "R", que singnifica que quan s'hi actuï s'ha de mantenir la integritat de la configuració original.
Manuel de Carreras, resident a Barcelona, un dels sis germans actualment copropietaris dels baixos de la finca, on hi ha els tallers, ha dit al Diari de Girona: "Tenim en local llogat fins a l'any 2020. Encara no hem decidit res. La casa de dalt no és nostra. No estem en contra de res. Si les institucions ens fan alguna proposta, estem oberts a escoltar".
Una casa de luxe
El propietari de la casa superior és el promotor immobiliari Miquel Casals. Seva és la Casa Artau, deshabitada des del 1992, amb sostres i parets singularment decorats, en aquest cas, en bon estat de conservació, fet que constrasta amb l'estat deplorable de gran saló de l'antic teatre.
Miquel Casals declara que la finca "té problemes estructurals i s'hi haurà de fer una actuació conjunta". Casals és de l'opinió que "aquesta joia al mig del Barri Vell de Girona en estat de semiabandó seria bo consolidar-la i recuperar-la", i també es mostra obert a escoltar propostes.
L'Odeon va ser fundat com a sala de ball, però el seu propietari, Joan Artau, es va aventurar amb unes reformes importants per construir un escenari per a obres teatrals, aprofitant el tancament del Municipal. A partir de 1861, quan el Municipal va reobrir, l'empresari, arruïnat, va vendre les decoracions al Teatre Municipal i va acabar entrant en nòmina com a encarregat del guarda-roba. El nou Teatre Municipal va substituir l'antic edifici del "Pallol", el Teatre de Comèdies que es trobava al mateix lloc.
El teatre Odeon, per la seva part, sempre havia tingut problemes amb l'Església per la proximitat del Seminari Diocesà i l'inici d'una activitat teatral va semblar excessiva al bisbe Florenci, que la va considerar "molt perjudicial davant una Casa Eclesiàstica d'estudi i recés".
El Teatre Municipal de Girona va ser objecte d'una reforma que el va tenir tancat entre 2000 i 2005. La programació es va traslladar a altres locals de la ciutat, fins que es va muntar un teatre provisional a l'antiga església de Sant Domènec. A propòsit del fet, Josep Recasens i Adroher va publicar l'article És possible de recuperar el Teatre Odeon? on proposava que, si l'Odeon haviat fet una funció de suplència del Municipal a mitjan segle XIX, bé la podria tornar a fer amb motiu del segon tancament prolongat del principal equipament escènic de la ciutat de l'Onyar.
