La mort sobtada de David Bowie ha fet emergir la forta influència del cantant britànic sobre la generació d'artistes gironins dels anys vuitanta, molts dels quals no només el van tenir com a referent estèticc, sinó que van versionar aquelles cançons tant especials que semblaven vingudes del futur, composades en un altre planeta.

Per a l'artista pintor Pep Camps, la descoberta de Bowie va significar «moltíssim», tant que li va dedicar un retrat i el va presentar a la primera exposició col·lectiva de les Sales Municipals de Girona programada per l'aleshores nou ajuntament democràtic. «Bowie tenia un gust musical exquisit» i les seves aparicions «eren sempre una lliçó d'estètica», comenta Camps, que valora també les portades «sempre innovadores» de discos com Space Oddity i The Man Who Sold The World. «Vaig tenir el gust d'assitir a dos concerts de Bowie en directe», confessa Camps, encara impactat per la notícia de la mort.

Adrià Puntí: «Mira si m'ha influït que li estic dedicant uns dibuixos que els penjaré a Facebook i Twitter. D'ell vaig aprendre un llenguatge que avui està molt en voga». El cantant d'Umpah-Pah no només ha versionat Bowie -Starman, Rock'N'Roll Suicide...-, sinó que ha composat cançons parlant d'ell. «Per a mi ha sigut una figura capdal no només en la música, sinó també en el cinema. Va ser tot un referent a Cristina F., una pel·lícula per a mi molt important». Nascut el 1963, Puntí explica que «teníem 15 anys i jo ja tocava cançons d'ell; és tant gran que em permeto la llicència de dir que la seva mort és momentània, que forma part d'una ficció».

Lluny i prop de Sopa de Cabra

Per la seva part, Josep Thió, guitarrista i compositor de Sopa de Cabra, admet que l'estètica de Bowie queda «una mica lluny del seu grup», però és d'aquells personatges «que t'influencien». «Va construir el pop d'una manera menys popular, en feia una lectura més intel·lectual i introduïa elements harmònics cultes, del món de la clàssica, l'òpera i el musical, que no eren a la base del pop».

Per Ramon Vilaró, discjòquei de Màquina, Tiffani's, Piscis, Don Carlo i altres discoteques mítiques dels 70 i 80, Bowie va ser tota una «odissea espacial», un «home estrella», diu, fent una picada d'ullet a títols de famoses cançons del britànic. Vilaró, que com a bon col·leccionista ja té Blackstar, el nou àlbum que Bowie va posar a la venda divendres passat, coincidint amb el seu 69è aniversari, assegura que l'artista tenia moltes cançons que demostren que era «un geni». Moltes d'aquestes cançons Vilaró les va punxar en la seva etapa daurada a la cabina dels temples de la música.

La defunció de Bowie va suscitar un al·luvió de reaccions a tot el món i els seus seguidors van començar a dipositar flors en ofrena al costat del colorit mural amb el seu retrat al barri londinenc de Brixton, on va néixer el 8 de gener de 1947. Al Regne Unit, el cap del Govern, el conservador David Cameron, de 49 anys, va lamentar la «gran pèrdua» i va confessar que va créixer «escoltant i veient al geni pop David Bowie».

Les xarxes socials es van omplir de tributs a aquest «heroi» de la música. «Els Rolling Stones estem commocionats i profundament tristos de conèixer la mort del nostre benvolgut amic David Bowie», van escriure en Twitter els Stones.

Entre les reaccions més sentides figura també la del cantant nord-americà Iggy Pop, per qui l'amistat de Bowie era «la llum» de la seva vida. «Mai he conegut ningú tan brillant», manifesta.

La «reina del pop», Madonna, es declarava «devastada», i el britànic Boy George exclamava: «Quin dia tan trist!», mentre que el cantant d'One Direction, Louis Tomlinson, el descrivia com a «llegenda de la música», i el bateria de Queen, Roger Taylor, com «el més llest i més brillant».