El poeta nicaragüenc Rubén Darío era un nen quan va descobrir els seus somnis d'autor, va ser fidel al seu ideal i va acabar modernitzant la llengua castellana, alhora que construïa una firma que continua vigent 100 anys després de la seva mort, que es complien ahir. Nicaragua el va nomenar ahir Heroi Nacional; a Madrid, la Casa d'Amèrica s'il·lumina de blau, Xile exhibeix els seus manuscrits i Argentina emet un segell postal amb la seva figura.

En la seva obra autobiografia, Rubén Darío, nascut el 18 de gener de 1867, va ressaltar: "als deu anys ja componia versos, i que no vaig cometre mai una sola falta de ritme".

Malgrat la seva obstinació i que el seu talent el va portar a escriure en múltiples periòdics de Centreamèrica sent adolescent, aconseguir el seu ideal no va ser fàcil per al poeta nicaragüenc. L'ideal d'aquell nen nascut en Metapa, avui Ciutat Darío en el seu honor, un poble pobre situat a 90 quilòmetres al nord de Managua, va modernitzar la llengua castellana.

"L'espanyol en aquest moment era una llengua morta, sense intel·lectuals importants, però Darío ve a canviar tot això, perquè el món comença a concentrar-se a conèixer més la literatura en castellà", va assenyalar ahir el director de l'estatal Institut Nicaragüenc de Cultura, Luis Morales Alonso.

Per aquest motiu es coneix Rubén Darío com el "pare del modernisme" o el "príncep de les lletres castellanes".

El poeta nicaragüenc no només "va desempolsar moltes frases del vast inventari de vocabulari del castellà", també les va posar en voga i va introduir recursos de la literatura francesa "d'una manera tan magistral que va enlluernar el món", va agregar encara Luis Morales.