Carles Bastons i Lluís Busquets i Grabulosa van presentar ahir a la Llibreria 22 de Girona el seu llibre El Procés Nacional Català. Història del debat sobre la identitat de Catalunya entre intel·lectuals castellans i catalans, prologat pel president de l'Associació Cristianisme al segle XXI, el professor Jaume Botey, que els va acompanyar a l'acte.
Busquets, col·laborador de Diari de Girona, va explicar que durant el primer terç del segle XX es van produir els moments de major entesa però també els de major confrontació entre els intel·lectuals catalans i espanyols.
Segons va comentar, durant la dictadura de Primo de Rivera, que va castigar durament la cultura catalana, cinquanta escriptors espanyols van demanar a Primo de Rivera que la llengua catalana fos vehicular. Miguel de Unamuno no va subscriure aquesta iniciativa de l'any 1924. En aquell context, Amèrico Castro va arribar a dir que mentre Espanya no comprengui el fet català, Espanya estarà sotmesa a tots els infortunis.
Però aquest acostament entre intel·lectuals espanyols i catalans va ser un miratge i amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1932 va haver-hi «elmoment de més confrontació», segons Busquets.
«Ja s'havien oblidat del moment d'entesa i escriptors com Antonio Machado van arribar a subscriure opinions d'Unamuno, segons el qual l'Estatut del 32 era «un gran atraco», i que als catalans no se'ls havia de concedir «res d'hisensa i només un mínim en ensenyament».
El llibre de Bastons i Busquets, una publicació de l'Editorial Círculo Rojo, abraça des de l'edat mitjana fins a les darrers eleccions catalanes del passat 27 de setembre i té un epíleg epistologràfic, sobre les cèlebres cartes entre Maragall i Unamuno, autor del qual és expert i editor Carles Bastons.
«Som gent llegidora i aquí fem estrictament de notaris, sense expressar els notres compromisos i les nostres opinions», van explicar ahir els autors a la Lliberia 22.
Jaume Botey va considerar que si a Espanya hi ha gent capaç d'entendre que les persones tenen forts sentiments per raó de la seva afinitat religiosa, també poden entendre que hi hagi forts sentiments per la qüestió nacional.
Aquest principi hauria de permetre establir un diàleg sobre la qüestió catalana, «però no és així, hi ha molta dificultat a establir el diàleg», va explicar Botey.
El llibre, un intent de facilitar aquest diàleg, analitza els diferents episodis d'encontres i desencontres dels intel·lectuals castellans i catalans, així com la diferència antagònica dels relats historiogràfics de les dues cultures.
