L'antic Hospital dels Capellans (o dels Clergues) de Girona s'assentava sobre una necròpoli romana del segle I, van explicar ahir els arqueòlegs durant una visita oferta als periodistes.

Resulta que la zona està situada a tocar de l'antiga Via Augusta al seu pas per Girona. Els romans es feien enterrar als afores de la ciutat, prop dels camins. Per això les cases del que avui és el carrer Riu Galligants de Girona conserven als fonaments les estructures de pedra de les tombes de la que va ser una zona d'enterraments. Els arqueòlegs han recuperat aquests darrers dies el cos sencer d'un individu romà que feia dos mil anys que estava sepultat. La Generalitat assumirà les despeses de la coneguda com a «prova del carboni 14», que s'aplicarà als ossos per datar amb precisió la seva antiguitat.

La necròpoli va funcionar fa dos mil anys. No va ser fins més de mil anys més tard, al segle XII, que a la zona es va edificar l'Hospital dels Capellans, el primer centre hospitalari de la ciutat de Girona. L'edifici va ser objecte de moltes reformes i els arqueòlegs han trobat restes de pràcticament totes les èpoques. Aquestes restes proven que l'edifici ha tingut una ocupació continuada en el temps des que va ser construït fins als nostres dies.

Els arqueòlegs han donat per finalitzats els treballs que han estat fent durant unes quantes setmanes preventivament al local abans que es facin les obres de rehabilitació per convertir l'edifici en el primer balneari de Girona.

El jaciment arqueològic serà visitable durant la propera edició de Girona Temps de Flors, abans que s'iniciï la construcció de les piscines de l'Aqva Gerunda Banys Vells, el balneari que impulsa Gabriel Rebollo en el local propietat de la família Escatllar. Les piscines incorporaran algunes de les restes de valor històric.

Una de les troballes significatives d'aquests dies és un fragment d'una llàntia de ceràmica que cremava oli i que els romans utilitzaven per il·luminar-se. La peça reprodueix el rostre d'un «silè», figura de la mitologia antiga que es representava com un vell panxut, sempre ebri, cavalcant a cavall d'un ase i recolzant-se en els seus companys per no caure.

Per Maribel Fuertes, arqueòloga directora dels treballs, ha sigut «una gran oportunitat» fer una excavació en un edifici històric amb restes des del segle I al segle XXI.

A la visita oferta a la premsa també hi van participar Susana Manzano, arqueòloga territorial; Maria Rosa Cànovas, arquitecte municipal; Cristina Massot, arquitecta autora del projecte de rehabilitació, i el mateix Gabriel Rebollo.

Davant proliferació de restes en les diverses obres a edificis de la Girona Vella, Cànovas va explicar que es fa arqueologia preventiva «sense aturar l'obra« i, si surten restes d'interès arqueològic, es duu a terme una excavació.

La riquesa del jaciment de l'antic Hospital dels Clergues ha despertat expectació entre els veïns.