Va ser rebut sota una pluja de flaixos, va prometre una sessió «enriquidora i plaent» i per començar va posar-se a jugar amb el micròfon, ara allunyant-se'n excessivament fins que es perdia la seva veu, ara acostant-se tant que produïa molestes distorsions, ara sembrant d'inquietud la Sala de Graus de la UdG amb un llarg silenci.
El mestre del rigor informatiu amb entreteniment, Joaquim Maria Puyal, va oferir ahir a Girona una lliçó pràctica sobre la importància de la construcció del discurs: «Una cosa és saber el que has de dir i una altra és saber com ho has de dir», va explicar, mentre demostrava el seu domini de la locució.
Puyal, una de les veus més autoritzades del món de la comunicació, no només va demostrar com una tediosa sessió acadèmica pot convertir-se en entretinguda, sinó que també va deixar anar sentències contundents, com quan va qüestionar que les facultats de Ciències de la Comunicació siguin les que ofereixen la millor preparació en la formació dels periodistes i va qualificar de «bastant desastrosa» la situació actual de precarització de la professió.
Doctor en Lingüística i llicenciat en Ciències de la Informació i en Filologia Romànica, acadèmic de la llengua en tant que membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, exprofessor de Lingüística a la Facultat de Lletres de la UB i presentador i productor de nombrosos programes de ràdio i televisió, Puyal va opinar que «millor seria primer formar una personalitat i després facilitar-li l'adquisició d'unes habilitats tècniques amb un curs de postgrau, per exemple».
Puyal va donar ahir el tret de sortida als actes de la Setmana dels Rahola amb la conferència La substància del discurs comunicatiu: la construcció de la mirada, a la Sala de Graus de la Universitat de Girona, que es va omplir de públic.
Precisament, la Universitat de Girona, a través del seu Grau en Comunicació Cultural, uns estudis que volen ser una aproximació a la formació de periodistes, va col·laborar en l'organització de l'acte en el qual el ponent va qüestionar les facultats de Comunicació.
La sessió va incloure la projecció d'un fragment de la pel·lícula La juventud, de Paolo Sorrentino, actualment a la cartellera, i també l'audició d'un programa radiofònic que Catalunya Ràdio emetrà avui, Dia Internacional de la Ràdio, on s'assisteix a la construcció d'una falca publicitària.
Tot al servei de la pedagogia sobre la importància de la construcció del discurs. I és que, segons el doctor Puyal, l'esforç que hem de fer per ser entesos pot passar fins i tot per renunciar al propi nom, com fan les ambulàncies, que escriuen el nom al revés, «aicnàlubma», perquè els conductors del davant el llegeixin correctament quan miren pel retrovisor.
Aicnàlubma, aquesta «bona metàfora», és precisament el títol del llibre que Puyal va publicar ?l'any 2011 amb les seves reflexions sobre el fet comunicatiu.
La veu de la retransmissió dels partits del Barça no podia deixar de posar un exemple proper: «L'argument d'un partit de futbol és el mateix per a tots els locutors, però cadascun pot fer la seva aportació a la manera de narrar-lo».
«Cal talent, cal singularitat en la mirada, cal art, diguem-li com vulguem», va afirmar, i va assegurar que tota la vida ha afrontat cada nou dia «com un repte, amb esforç i amb treball».
La sessió va travessar moments de diàleg amb la professora de la UdG Mita Casacuberta, i també es va obrir el micròfon a l'audiència per formular preguntes, moment que va servir a Puyal per expressar algunes idees que formen la seva manera d'entendre la comunicació després de molts anys de pràctica i reflexió.
«No podem invocar l'objectivitat, però podem invocar l'honrada subjectivitat», va dir qui reconeix que és un ferm «partidista del Barça», però en les transmissions «si Piqué comet penal, ho he de dir».
Teleescombraries i autobombo
A tothom li van venir al cap algunes cadenes de televisió quan va deixar anar: «Si els 30 minuts d'un informatiu els limitem als successos espectaculars, el safareig dels famosos i l'autopromoció de la pròpia cadena, estarem perdent l'oportunitat d'explicar que hi ha països on la gent passa gana, que hi ha polítics corruptes o violència de gènere».
I va avisar que aquestes explicacions sobre temes que demanen un esforç més gran per part de l'audiència «les he de fer de manera entretinguda si no vull que la gent canviï de canal».
«Per tant, és fals que els gèneres televisius siguin els informatius per una banda i l'entreteniment per l'altra; la televisió és entreteniment».
La Setmana dels Rahola precedeix la gala de lliurament dels Premis Carles Rahola de Comunicació local, que tindrà lloc el proper 25 de febrer a les 8 del vespre a l'Auditori de Girona.
