Anotarem totes aquelles referències a campanes i campanars a les que els nostres músics han volgut dedicar unes notes en forma de sardana. Suposem que els tocs no molesten als veïns
Les sardanes i llurs compositors són: A campanes, de Jeroni Serrat; A les campanes de Tremp, Enric Sauret; A unes campanes, Simó Gratacós; Campanes, Renat Manyach; Campanes al vol, 3 compositors: Salvador Ritort, Francesc Fornells, Joan Pallarés; Campanes de ciutat, Vicenç Bou; Campanes de festa, M. Teresa Monclús; Campanes de Gràcia, Josep Font Polmarola; Campanes de la catedral, M. Teresa Llorenç; Campanes de l'Empordà, Josep M. Boix; Campanes de Nadal, Francesc Fornells; Campanes de pau, Francesc Camps; Campanes del Monestir, Juliana i Semproniana, Carles Rovira; Campanes de poble, Honorat Vilamanyà; Campanes del Vallespir, Max Havart; Campanes del Voló, Robert Serrade; Campanes d'or, Josep M. Carbonell; Campanes en la nit, Jaume Reventós; Campanes i coloms, Eduard Martí Teixidor; Festejant les campanes, Artur Rimbau; Idil·li entre campanes, Cassà Casademont; L'alba de les campanes, Narcís Paulís; Les campanes de Breda, Joan L. Moraleda; Les campanes de Crespià, Manel S. Puigferrer; Les campanes de Figueres, Enric Sans; Les campanes de Girona, de Narcís Paulís; Les campanes de Gràcia, Josep Vinarós; i Les campanes de la Concepció, Josep Capell.
I també: Les campanes de la vila, Fèlix Granell; Les campanes de l'amor, Josep Aguiló; Les campanes de l'ermita, Esteve Guasch; Les campanes de Sant Josep, Salvador Simon; Les campanes de sant Martí, Valentí Miserachs; Les campanes de sant Maurici, Lluís Jordà; Les campanes de sant Mori, Josep Solà; Les campanes de sant Roc, Artur Rimbau; Les campanes de Santa Coloma, Fèlix Martínez Comín; Les campanes de Santa Madrona, Miquel Rovira; Les campanes de Sarrià, Tomàs Saguer; Les campanes de Teià, Carmeta Pou; Les campanes del cloquer, Albert Sanahuja; Les campanes del meu poble, 4 compositors, Rafael de Blàzquez, Tomàs Sagué, Maria Massalleras i Lluís Carretero; Les campanes del Monestir, Ramon Serrat; Les campanes del poble, 2 compositors: Emili Saló i Marcel Escoté; Les campanes d'Olot, Pere Rigau; Les campanes ens fan companyia, Rafel Ferrer; Quan no sonen les campanes, Carles Rovira; Repic de campanes, 3 compositors: Joan Sardà, Pere Grau i Sebastià Figuerola; Repicant campanes, Vicenç Corominas; Repics de campanes, Carles Rovira; Soneu campanes, François Marianou; Tocant a campanes, Ramon Serrat; i Toquem campanes, Carles Sentís.
Les campanes, font d'inspiració per als nostres compositors...
I una curiositat, a Sanremo, a la Ligúria (Itàlia), quan toquen les hores ho fan com abans a Girona; és a dir, primer l'hora passada i després els quarts. Per exemple: a un quart de dues, una campanada i després amb un altre so, una altra. Si voleu a l'estil castellà. Això, ara, a Girona s'ha perdut.
aplecs de perdons a santa caterina, a lloret de mar
Cada segon diumenge de Quaresma té lloc el tradicional Aplec dels Perdons, una caminada fins a l'ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar que arrenca a la plaça de la Vila i que culmina amb la missa, una ballada de sardanes i una arrossada popular. Aplec que tindrà lloc diumenge, dia 21.
Els orígens de l'aplec es remunten al segle XVI. El rector Jaume Felip i Gibert ho escrigué a la Consueta de l'any 1592. El nom de «perdons» es refereix a les indulgències que l'església concedia als fidels que durant les vespres o el dia del segon diumenge de Quaresma (dels perdons) haguessin confessat i combregat i fessin les oracions tradicionals a l'ermita.
Dues setmanes després de Carnestoltes se celebra als paratges de Santa Cristina l'Aplec dels Perdons, organitzat per l'obreria de Santa Cristina.
Com a complement, l'entitat organitza l'anada fins a l'aplec, sortint a les 9 de la plaça de la vila, es paren a esmorzar en algun indret del camí, i es visiten els Jardins de Santa Clotilde. A l'arribada i després de l'ofici i l'audició de sardanes, per enllaçar amb la festa de la tarda, s'organitza una arrossada popular, i tot seguit, una altra audició de sardanes.
La part musical anirà a cura de la cobla La Principal d'Olot.
festa del soci a cassà
Són moltes les entitats que en el decurs de l'any malden per organitzar activitats relacionades amb la sardana: afany, esforç, infraestructures i fins i tot necessitats econòmiques. Però, malgrat tot, segueixen endavant amb unes activitats dignes de reconèixer.
Els Amics de la Sardana de Cassà de la Selva n'és un exemple fefaent. A més d'organitzar ballades, concurs de colles, cursets d'ensenyament, tenen colles sardanistes de competició i un esbart dansaire.
Aquest diumenge celebren la Festa del Soci, amb sardanes i ball, a la tarda, al pavelló, amb la participació de la cobla orquestra Selvatana.
Ja és a punt el Curset de Sardanes, 2016, per ballar, comptar i repartir correctament.
El curset tindrà lloc a l'Escola Puig d'Arques de Cassà de la Selva, començarà el 27 de febrer i durarà fins el 14 de maig, quan es clourà amb La Nit dels Músics. Hi haurà curset cada dissabte de 6 a 7 de la tarda i és obert a tothom, de 5 a 99 anys.
