L'escriptor i semiòleg italià Umberto Eco va morir divendres al seu domicili, als 84 anys, segons ha informat el diari La Republica. Segons el rotatiu, el decés de l'autor de "El nom de la rosa" va succeir cap als voltants de les 22.30 hora local.

Eco va néixer a Alexandria el 5 de gener de 1932, i va destacar al llarg de la seva extensa trajectòria com a semiòleg, filòsof i escriptor.

Després de conèixer la notícia, el primer ministre italià, Matteo Renzi, va expressar les seves condolences a la família i va destacar d'Eco la seva "intel·ligència única" capaç de "anticipar el futur". "És una pèrdua enorme per a la cultura, que trobarà a faltar la seva escriptura i la seva veu, el seu pensament agut i viu, la seva humanitat", va concloure.

Entre els èxits més importants d'Eco hi ha, a més del citat "El nom de la rosa" publicat el 1980, també "El pèndol de Foucalt" (1988), una novel·la que narra la història de tres intel·lectuals que inventen un suposat pla dels templers per dominar el món.

L'última novel·la, el 2015

Guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats el 2000, va escriure el seu últim llibre el passat any amb el títol "Número zero", una crítica al mal periodisme, la mentida i la manipulació de la història.

En una entrevista l'abril passat a la seva casa de Milà, davant el castell Sforzesco, prop del Duomo, després de publicar aquesta la seva última novel·la, Eco va declarar és una paròdia sobre aquests temps convulsos perquè "aquesta és la funció crítica de l'intel·lectual". "Aquesta és la meva manera de contribuir a aclarir algunes coses. L'intel·lectual no pot fer res més, no pot fer la revolució. Les revolucions fetes per intel·lectuals són sempre molt perilloses", va precisar.

"Número Zero" és una novel·la periodística, més breu que les anteriors, que solien tenir 600 pàgines; per això sona de diferent manera, segons el seu autor. "Aquesta m'ha sortit amb ritme de jazz, les altres eren com una simfonia de Mahler i aquesta és més de jazz per l'argument, amb temes més ràpids, com és el periodisme", va declarar.

La història del seu últim llibre comença amb la creació, per part d'un empresari italià (que recorda Silvio Berlusconi) de "Número zero", un exemplar d'un periòdic en proves que es desenvolupa el 1992. Aquest periòdic vol sortir amb la intenció no d'informar sinó com a eina de poder per ficar pressió, desacreditar a polítics i rivals o crear informes, notícies falses i complots.

"Des de fa més de deu anys tenia aquesta novel·la al meu cap, sempre he volgut parlar dels problemes del periodisme i ara també d'Internet, on es pot mentir molt. Jo l'utilitzo -afegeix-, per exemple, per a aquesta novel·la, on m'he informat sobre l'autòpsia de (Benito) Mussolini".

A més de les seves novel·les, de les quals ha venut més de 30 milions de còpies de tot el món, Eco va destacar també per ser autor nombrosos assajos sobre semiòtica, estètica medieval, lingüística i filosofia.

La seva primera obra de semiòtica va ser "La structura assente", publicada el 1968, a la que van seguir "Formi del contenuto" i "Il segno" (1973), dos aclariments de la primera que van culminar en una obra més completa sobre la matèria, "Tractat de semiòtica general", publicada el 1975.