L'Any Llull, organitzat per la Generalitat i el Govern balear amb motiu del setè centenari de la mort del polièdric pensador Ramon Llull, tindrà una gran presència internacional, amb més de 70 activitats en una desena de països, a la vegada que incidirà en la vigència i el pes de l'escriptor.

El conseller de Cultura, Santi Vila, al costat del comissari Joan Santanach, professor especialitzat en l'obra del filòsof, van explicar ahir en roda de premsa que fins a novembre s'organitzaran unes 300 activitats -160 a Catalunya, 40 a Balears i 10 a la resta d'Espanya, a més de les internacionals-, a la vegada que s'editaran 45 publicacions i la Biblioteca de Catalunya publicarà un llibre electrònic amb la seva obra, disponible a partir del 29 de febrer.

Finalment, la Generalitat va fer públic que destinarà un pressupost de 718.000 euros a l'esdeveniment, aportats pels departaments d'Economia, Presidència i Cultura, després de mesos sense conèixer-se l'assignació exacta, a causa del període electoral i del canvi de govern de la Generalitat.

Santanach no va amagar que, si l'Any Llull se celebrés a Alemanya, els «recursos serien bastants més, però tots sabem on estem», mentre que Vila va tornar a indicar, com ha fet des que va prendre possessió del càrrec, que treballarà per incrementar el pressupost del departament, perquè, si no, pot haver-hi un «decalatge» entre el que es «predica i el que es practica».

Joan Santanach va reivindicar que el mallorquí és un personatge «clau, bàsic, en la història del pensament europeu, molt influent», que era seguit en la Rússia del segle XVIII, en la Itàlia dels segles XVI al XIX, o llegit per Newton i Descartes. Segons la seva opinió, no existeix cap altra figura de l'àmbit lingüístic català «amb una repercussió com la seva, que generi la bibliografia internacional que genera des de fa molts anys».

És per aquest motiu, que ha emfatitzat que, encara que el pes internacional que se li dóna a la commemoració és important, el que es vol ara és que aquest autor, no sempre fàcil, sigui «mínimament conegut pel seu públic natural», amb treballs els pròxims mesos d'actualització d'alguns textos de Llull al català modern «per fer-los més accessibles».

En el mateix sentit es va pronunciar el conseller Vila, que el va qualificar de «rabiosament modern», en una qüestió com la de la persuasió.

Segons el seu parer, el pensador apostava per l'«ètica del dubte» i per «la vocació del diàleg, reconeixent a l'altre com un igual, un principi rabiosament modern no compartit per tothom».

Del programa presentat ahir, destaca la instal·lació i exposició de Vidres de meravelles, del mallorquí Miquel Barceló, als finestrals de la Biblioteca Nacional de França a partir del 21 de març, coincidint amb una exposició del Museu Picasso a París.

Simultàniament, a la biblioteca gal·la es presentarà una exposició d'obra gràfica i una altra de manuscrits de Llull que pertanyen al seu fons.

L'exposició central de l'any serà La Màquina de pensar, Ramon Llull i l'ars combinatòria, que s'inaugurarà al juliol al CCCB, i que part de l'estudi del seu pensament esteticoreligiós i del seu impacte en la tradició europea.

També hi haurà una exposició a l'Arts Santa Mònica i al novembre se celebrarà un congrés internacional a Barcelona. Els actes a l'exterior se celebraran a ciutats com Berlín, Friburg, París, Montpeller, Marsella, Roma, Florència, Milà, Venècia, Mòdena, Londres, Cambridge, Edimburg, Nova York, Brussel·les, Alger o Tunísia.