Commemorant el setè centenari de la mort de Ramon Llull, la Biblioteca Nacional d'Espanya li ret homenatge amb una exposició que va obrir dimarts passat les portes al públic i que reflecteix la figura del literat a través d'una de les seves principals inquietuds: la paraula escrita, única forma de perdurar en el temps, de ser etern.
La mostra recupera algunes de les seves obres més importants, com l'Arbre de Ciència, que van marcar una fita en el saber enciclopèdic, i recorre, a més, la pervivència en la història d'aquesta paraula escrita, com va ser entesa i com, en ocasions, tergiversada.
El comissari de l'exposició és Antoni Bordoy Fernández, de la Universitat de les Illes Balears. El bisbe de Mallorca, Javier Salinas; va ser present a l'acte inaugural.
Els llibres que es presenten en aquesta exposició constitueixen un exemple del caràcter, la vida i el pensament d'aquest personatge, així com de l'empremta que va deixar al llarg de la història.
En la primera vitrina pot observar-se el resum del que van ser aquesta vida i obra: la seva biografia, el catàleg de totes les seves obres, la seva definició com a místic i predicador; l'obra més important per a la tradició posterior, l'Arbre de Ciència; obres científiques; obra de contemplació, la seva producció religiosa; la seva escriptura novel·lesca; i, en fi, on reposen els seus ossos.
La segona secció s'ocupa d'una de les parts més rellevants del seu pensament, la mística, l'estudi de Déu a partir de les diferents religions, la qüestió del naixement immaculat de la Verge, les seves ?obres entorn de la contemplació i les seves doctrines sobre l'amor místic.
La tercera està dedicada al resultat més important del seu treball, l'Art, i conté els seus escrits sobre aquest camp, la Lògica i les formes d'adquisició del coneixement per a totes i cadascuna de les ciències.
La quarta conté dos aspectes de la seva filosofia que han tingut un fort impacte en la tradició: d'una banda, la medicina desenvolupada a partir del pensament lul·lià; de l'altra, les tradicions apòcrifes alquímiques, que buscaven trobar un elixir que guarís tot mal.
Finalment, la cinquena part ofereix una mostra del que ha passat amb el lul·lisme al llarg de la història: les prohibicions del seu culte; les seves defenses; la creació d'un Estudi General Lul·lià i de la posterior Universitat Lul·liana de Mallorca.
Conversió dels infidels
Llull (1232-1315/6) va ser un polifacètic personatge que va abordar gairebé tots els temes que, al segle XIII, conformaven el patrimoni cultural europeu, des de la Teologia fins a la Medicina, passant per la Filosofia, l'Ètica, les Matemàtiques, l'Astronomia i totes les ciències. No obstant això, a diferència dels grans autors de l'època, el seu objectiu sempre va ser eminentment pràctic: aconseguir la conversió dels infidels (musulmans, jueus i tàrtars) per, amb això, aconseguir la creació d'una comunitat universal regida pel cristianisme.
Perspicaç i coneixedor, pel seu passat, que un projecte tal no podia aconseguir-se sense el suport de les institucions, tant civils com eclesiàstiques, ja des dels seus orígens va interpel·lar papes, reis i autoritats per obtenir suport material, permisos i implicacions.
Amb el temps, no obstant això, es va adonar que la cristiandat no podia aconseguir tal objectiu si no es mantenia unida, no només en el terreny polític, sinó també quant a les idees. Per aquest motiu, va buscar explicar les seves doctrines en universitats, especialment la de París, no sempre amb els resultats esperats.
Va proposar llavors una reforma de la ciència i de la doctrina, així com l'eradicació de les formes de pensament perilloses o contràries a aquesta unitat, tals com l'averroisme. Al final de la seva vida, va prendre consciència de la impossibilitat de concloure un projecte de tal magnitud, i va buscar deixebles i la forma de fer perdurar la seva obra.
Es va ocupar de copiar i difondre els seus escrits, de crear biblioteques i de deixar, després de la seva mort, fons suficients perquè les seves idees seguissin expandint-se. Va predicar amb l'exemple: per tres vegades, malgrat les seves crisis internes, va anar a terres africanes a convertir, la qual cosa li va costar insults, arrestos, ser venut com un esclau i, segons explica la llegenda, la mort.
El millor llibre del món
En tot aquest procés sempre va tenir present un fet: l'única forma que les seves idees s'expandissin, perduressin i arribessin a tots aquells que podien o donar suport o continuar la seva obra, era el llibre. La Vida coetània, la seva biografia més completa de l'època, explica com, precisament, el llibre s'inclou com el segon dels tres objectius vitals: escriure un llibre, el millor del món, contra els errors dels infidels. Aquest llibre es va concretar en l'Art abreujada de trobar la veritat (1274), en la qual apareixia per primera vegada el "mètode" o la forma de construir un sistema per a la conversió ja que, qui coneix aquesta veritat, no pot creure en una altra cosa.
No obstant això, al final de la seva vida, l'Art s'havia modificat en diverses ocasions i presentat en dues formes diferents (els models quaternari i ternari) i els llibres que havia escrit no van ser un, ni deu, ni vint, sinó entorn de 200 títols diferents que aborden infinitat de temàtiques.
En realitat, la intel·ligència de Llull era tal que va comprendre un fet clau: perquè el llibre tingués efecte, havia d'estar escrit amb la forma i la llengua necessàries perquè el lector potencial l'enten?gués.
Per això, entre les seves obres no només apareixen tractats, sinó també novel·les, diàlegs, poemes, peticions, escrites en català, llatí o àrab, segons fos necessari, però també fetes traduir entre aquestes llengües per facilitar la seva difusió.
