Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) han trobat evidències de la possible entrada d'homínids a Europa pel sud de la península Ibèrica fa entre 900.000 i 850.000 anys. L'estudi, publicat a la revista científica Journal of Human Evolution, es basa en la nova datació de fòssils d'humà i de primat africà trobades a Cueva Victoria de Cartagena (Múrcia). El treball ha estat dirigit per Lluís Gibert, investigador i professor de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica de la UB, i també hi han participat Carles Ferrández, professor d'Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, i María Leri, becària del Departament de Dibuix de l'UB.

Aquestes troballes, amb restes de tecnologia lítica de la mateixa època trobades en un altre jaciment pròxim, i la coincidència temporal amb una baixada del nivell del mar, fan pensar als investigadors en l'arribada d'humans des de l'Àfrica travessant l'estret de Gibraltar. Segons Gibert, «fins ara, la teoria dominant establia que la dispersió humana des de l'Àfrica cap a Europa s'havia produït donant la volta al Mediterrani pel nord i arribant a la península a través dels Pirineus; però el nostre treball, i altres estudis anteriors, suggereixen l'entrada d'homínids des del sud en diferents ocasions».

La hipòtesi dels investigadors es basa en la datació dels fòssils de Cova Victòria, una caverna del Pleistocè inferior amb tres quilòmetres de galeries situada a 13 quilòmetres de Cartagena. Es tracta d'un cau de hienes on han trobat prop de 90 espècies de vertebrats, fins i tot una falange humana i restes de Theropithecus, un primat africà similar a un papió. «Són les úniques restes de Theropithecus trobades a Europa, i la presència al nord de l'Àfrica del Pleistocè i la seva absència en altres jaciments europeus és un primer indici de la dispersió d'homínids a través de l'Estret», ha dit Ferrández.

La troballa mostra que tant la falange com les restes del primat tindrien al voltant de 900.000 anys, la mateixa edat que una destral de mà trobada al jaciment de Cueva Negra del Estrecho del Río Quípar, a 50 quilòmetres de Cueva Victoria. «Són les primeres restes trobades a Europa de tecnologia acheuliana, un tipus de cultura política que va aparèixer a l'Àfrica fa 1,6 milions d'anys i que, fins a la datació de Cueva Negra del Estrecho del Río Quípar, es pensava que no havia arribat al nostre continent fins fa 600.000 anys», ha concretat Gibert.

El període temporal en què van viure aquests homínids sembla coincidir amb registres d'una caiguda important del nivell del mar de fins a 100 metres que podria haver facilitat el creuament de l'Estret. «Durant l'últim milió d'anys d'història geològica, el nivell del mar arriba a caure més de cent metres durant períodes de glaceres. La primera baixada d'aquesta magnitud es produeix fa 900.000 anys, i redueix la distància entre Àfrica i Europa», assegura Carles Ferrández. «Segons reconstruccions paleogeogràfiques, en aquell moment l'Estret estaria format per cinc quilòmetres d'aigua, unes illes entremig i dos quilòmetres més d'aigua, una geografia molt diferent als 14 quilòmetres d'aigua que té l'estret a l'actualitat», afegeix el mateix investigador.

Segons Lluís Gibert, «estudis anteriors a partir de troballes d'homínids, indústria lítica i fauna africana a jaciments com el d'Orce -a la província de Granada- ja havien suggerit una dispersió pel sud-est de la península Ibèrica fa 1,3 milions d'anys, independentment que altres humans intentessin donar la volta al Mediterrani».

Els últims treballs indicaven que la primera sortida d'homínids d'Àfrica hauria tingut lloc a través de l'Orient Mitjà i d'Àsia Menor, fins al sud del Caucas, fa 1,8 milions d'anys. Però «actualment no existeix cap evidència sòlida entre el Caucas i el sud de la península Ibèrica que indiqui una entrada a Europa anterior a 1,3 milions d'anys, seguint aquesta ruta i superant totes les barreres geogràfiques i climàtiques que hi havia», han afirmat ara els investigadors.