Quan es pensa en Perú i en civilitzacions, la paraula que ve al cap és «inca». Però abans d'ells, i durant més de sis segles, les valls i deserts d'aquesta part de l'Amèrica Llatina estaven governats pels mochica. Una sèrie de cacicats i regnes que giraven al voltant de l'agricultura (sobretot, de l'aigua) i que oferien rituals tant als déus com a la mare terra per assegurar-se les collites.

Ara, el CaixaForum Girona proposa descobrir els secrets d'aquesta civilització desapareguda a través d'una exposició que reuneix un centenar dels seus objectes rituals.

Atuells de ceràmica, joies i tèxtils amb una marcada presència d'aquells símbols (com els felins, les serps o les aus) que servien als mochica per comunicar-se amb el més enllà.

Van ser descendents d'una de les sis civilitzacions mil·lenàries que van poblar el planeta, juntament amb Egipte, Mesopotàmia, la Xina, l'Índia i Mèxic. Però no només això, els mochica també van sorgir a partir de l'única que es va desenvolupar a l'hemisferi sud, al Perú.

Els mochica van ser una sèrie de cacicats i regnes d'una gran complexitat cultural. Les seves societats van florir entre els anys 200 i 850 després de Crist, però l'arribada dels inques -i després, dels cronistes que van descobrir el Nou Món- els van relegar a l'oblit.

Vivien sobretot de l'agricultura, en una regió marcada per valls i deserts amb necessitats d'aigua. Per això, la seva vida quotidiana estava marcada pels rituals. Unes ofrenes que incloïen sacrificis humans i que no només es feien als Déus, que habitaven al cel, sinó també a la mare Terra, el regne dels morts, perquè els fos propícia.

«L'exposició, precisament, gira al voltant de la seva manera d'entendre el món», va explicar ahir en la presentació el director del Museu Larco de Lima, Andrés Álvarez. Aquest museu peruà, dedicat exclusivament als mochica, compta amb un fons de 45.000 peces. Precisament, és d'aquí d'on provenen les que ara s'exposen a Girona.

En total, al llarg de les sales del CaixaForum, la mostra L'art mochica de l'antic Perú. Or, mites i rituals aplega un centenar de peces. La majoria són ceràmiques, però també hi ha joies i altres objectes cerimonials.

Són peces marcades, sobretot, per símbols que amagaven «missatges encriptats», com explica Álvarez. «A l'antic Perú, els animals simbolitzaven el poder dels diferents mons: el de dalt, el de baix i el terrestre», concreta el director del museu. I precisa: «Les aus es referien als déus; les serps, els morts i els grans felins com el jaguar i el puma, el pla terrestre».

Totes aquestes representacions es poden veure a la mostra del CaixaForum. Però l'exposició també va més enllà i explica quines eren les seves cerimònies més importants: les de la fertilitat, el sacrifici (també humà) i el culte als morts.

La mostra, inaugurada ahir, es podrà veure fins al proper 29 de maig. A la presentació hi van participar Elisa Duran, directora general adjunta de la Fundació La Caixa, i Rosa Gil, directora del CaixaForum Girona.