Demà, dissabte, dia 9, tindrà lloc al restaurant Can Pau de Cantallops, un dinar d'homenatge i acomiadament com a instrumentista de La Principal de la Bisbal a Jordi Parrot Parbonell que ha estat en aquesta formació 30 anys i ara li arriba l'hora de la retirada. En Jordi és una persona oberta, cordial i molt amable. Nasqué a les Escaules el 7 de juliol de 1950, de ben petit li agradava la música i anava a estudiar-la a Figueres, per cert que des les Escaules a Pont de Molins li calia anar-hi a peu, 5 quilometres, i aquí agafar l'autobús per traslladar-se a Figueres. Estudià al Casino Menestral amb Camil·la Lloret, solfeig i piano, posteriorment estudià violí amb Josep Quer i el saxo amb el Sr. Varela. També cursà estudis a Barcelona amb Marcel·lí Bayer, que el presentà un concurs de saxo i altes instruments i que era conegut com Medalla d'Or. Aquí guanyà el primer premi. Començà a integrar-se a conjunts locals com instrumentista i cantant, actuaven per la comarca i a locals de la Costa Brava. El 1986 entrava a formar part de La Principal de la Bisbal, substituint a Albert Montjó, cantant i segona tenora i Agapit Torrent, saxofonista.

En unes declaracions a la revista SOM comentava en Jordi: «L'estada a La Principal de la Bisbal ha significa't el màxim. Poc podia imaginar quan hi vaig entrar que hi estaria tants anys i m'hi jubilaria 30 anys després. A més puc dir amb satisfacció que m'emporto l'estima de tothom. Per allà on s'ha actuat darrerament he rebut homenatges de moltes entitats... També vull destacar tots els companys que he tingut, cantants, músics, etc. plegats hem fet el nostre treball de la millor manera que hem sabut. També ha estat un honor per mi tocar 25 anys al costat d'un dels millors tenores que han existit, és un gran músic i un gran artista fent canyes de tenora i tible, en Josep Gispert és un tenora molt valent i amb una gran facultats».

Parrot diu «adéu» a la seva Principal, però no deixa la música, seguirà com a professor i director de l'Escola Municipal de Música de Vilafant, poble on viu actualment i donarà classes a casa seva, i si hi ha ocasió el podrem trobar fent alguna substitució puntual amb qualsevol cobla.

Des d'aquestes pàgines ens volem adherir a l'acte d'homenatge que demà se li oferirà, mentre servem la nostra amistat, nascuda fa una pila d'anys, quan anàvem pels pobles de les nostres comarques a fer els concerts de la Diputació. Fou un plaer i un orgull poder-los presentar.

Jordi, felicitats per la teva tasca i endavant!

ANGLÈS. ROSA D'OR

L'Agrupació Sardanista i Cultural Floricel d'Anglès convoca una nova edició del Premi Floricel Rosa d'Or i la presentació de candidatures finalitzarà el proper dissabte, 30 d'abril.

El guardó Floricel Rosa d'Or vol premiar i retre homenatge a la «tasca abnegada d'un sardanista, home o dona, que per la seva vocació al servei i al foment de la sardana mereixi ésser proclamat sardanista exemplar». Per això pot aspirar al premi «qualsevol sardanista sense cap mena d'excepció, entenent per sardanista aquella persona que comprèn allò que la sardana expressa i se'n fa ressò cultivant-la amb amor i entusiasme».

Les candidatures les poden presentar qualsevol entitat de caire sardanista i la mateixa Junta de l'Agrupació Sardanista i Cultural Floricel d'Anglès. Per fer-ho, s'ha de remetre una carta a l'entitat, a l'apartat de correus número 15, 17160 d'Anglès, o bé un correu a floricel.angles@gmail.com. Cada entitat només pot presentar un candidat.

DISCOGRAFIA

Parlem del volum de les sardanes de Joan Moliner, que hi ha recollit aquelles que dedica a persones i entitats relacionades amb el seu entorn personal i geogràfic. En una d'elles recorda Víctor Valls, el guitarrista i compositor que va ser professor de l'Escola-Conservatori de Vilanova mort prematurament, i una segona la dedica al grup de flautes del Conservatori on ell mateix fa classes.

Format al Conservatori de Barcelona i a l'ESMUC, Moliner ha escrit per a formacions diverses en el camp de la música tradicional, folk i música moderna i ha format part de diverses formacions, en l'àmbit de la música tradicional, com ara Els francolins, la banda de flabiols que dirigeix.

La cobla Mediterrània ha posat la seva col·laboració en la gravació d'un disc, amb sardanes de Joan Vilajuliu. Aquest músic, nasqué a Barcelona, el 1971. Anà a l'escola de Jesús i Maria, i posteriorment amb Fèlix Martínez Comín, estudià la tenora amb Josep Colomer. Jaume Vilà i Francesc Elies. El1990 fou un dels fundadors de la cobla mediterrània, amb la qual actuà fins el 2014, quan es retirà, degut a necessitats laborals. En altres interpretacions a més de la cobla, destaca la participació de l'espectacle de Lluís Llach Un pont de mar blava i amb la Companyia Elèctrica Dharma, també ha col·laborat amb la Cobla de Cambra de Catalunya. El disc conté 13 sardanes de la seva àmplia producció.

Pere Mercader Andreu (L'Escala 27-X-1885/ Cassà de la Selva, 15-VII-1969) fou intèrpret de tible i tenora, deixeble d'Albert Martí. Com a compositor podem anomenar-lo com un prototip de la sardana empordanesa, les seves composicions tenen la inapreciable receptació de sobreviure a l'autor i avui són ben interpretades a les audicions. A vegades utilitzà el pseudònim de Pere Calders.

Fou un dels fundadors, el 1913 de la Selvatana, on hi romangué fins al 36, finida la guerra actuà a la cobla Hispània i i acabà la seva trajectòria, el 1952 a La Principal de Llagostera.

La cobla La Principal de Cassà, ha enregistrat un treball discogràfic que conté 17 sardanes conegudes i apreciades.

canvi de lloc

L'ENS ha hagut de canviar la ubicació del curs de comunicació, ja que s'han desbordat les previsions inicials d'assistència i la sala s'ha quedat petita, per tant, encara sou a temps d'inscriure-us perquè la sala és molt més gran. El curs de comunicació serà al Teatre Ateneu Municipal de Cerdanyola del Vallès.