Una galeria de personatges amb ferides metafòriques o reals, que tenen en comú el seu desig d´esborrar-les i construir-se una nova pell, són els protagonistes de la pel·lícula La propera pell, dirigida per Isaki Lacuesta i Isa Campo i presentada ahir al Festival de Cinema Espanyol de Màlaga.
«Tots volem ser diferents, i hem explicat això però portat a l´extrem», ha afirmat Lacuesta, que creu que el missatge de la pel·lícula es resumeix en: «si no trobem l´amor, inventem-lo al preu que sigui».
En la pel·lícula, un adolescent desaparegut (Alex Monner) torna després de vuit anys, quan tots el donaven per mort, i s´incorpora a la vida familiar marcada pel misteri de la seva desaparició, però a poc a poc sorgirà el dubte de si realment es tracta del nen desaparegut o d´un impostor.
Segons Lacuesta, el principal repte d´aquest projecte és que «fos un thriller molt escrit, molt pautat i amb una escriptura molt tancada, però que tingués un punt de vida», i el més complicat va ser «la feina de capes, insinuar quan menteix un personatge».
El detonant d´aquest guió que van començar a escriure el 2004 van ser dues notícies aparegudes en els diaris en aquella època sobre persones que apareixien després de molts anys desaparegudes, en uns casos impostors i en d´altres no, però després es van allunyar de les històries reals, va explicar Isa Campo.
Van tenir clar que la localització del rodatge «havia de ser un personatge més» i van elegir Sallent de Gállego (Osca), «un lloc molt bell però agrest i hostil per a un personatge que arriba d´un centre de menors a refer la seva vida, i un poble petit on tothom es coneix i tothom parla de tot».
La pel·lícula tracta com es configura la identitat a través de la memòria, que té dos instruments, l´oblit i el record, i com els personatges construeixen nous vincles.
