Físicament delicada com una tija d'herba, però mentalment robusta com un tronc de roure. Jane Goodall va anar desgranant aquest divendres amb gran lucidesa un pensament que neix de l'esglai de veure el procés accelerat d'autodestrucció dels humans al planeta Terra, i que reacciona prenent com a única arma el sermó per predicar la necessitat de presa de consciència individual, perquè «els consumidors tenim molt més poder del que pensem per fer front a les multinacionals» i «podem decidir quan comprem menjar o roba».
Als 82 anys, aquesta científica que ha conviscut amb els ximpanzés en el seu hàbitat natural, i que un bon dia va tenir la revelació que calia abandonar la recerca per concentrar-se a predicar la urgència de salvar el món, va aplegar centenars de persones al Palau de Congressos de Girona, en la seva conferència El que vaig aprendre dels ximpanzés, un acte de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la UdG.
Poc abans de l'acte, responent les preguntes del periodistes, en roda de premsa, la primatòloga va descriure un món sotmès a un procés imparable de destrucció que continua cridant «a comprar, a comprar i a comprar», i tot això passa quan ja sabem que «si continuem el ritme actual de consum necessitarem cinc planetes com el nostre».
Un món amb uns economistes que no es cansen d'enaltir el creixement infinit, quan ja se sap que els recursos són limitats i això és insostenible.
Preguntada per si el problema és el capitalisme, la científica va reconèixer que, certament, el sistema actual de producció nohi ajuda gaire, però també hem de prendre consciència a nivell individual i «hauríem d'aixecar-nos i dir prou a la corrupció en totes les seves formes».
Goodall va explicar que, evidentment, caldrà posar límits demogràfics per fer sostenible el planeta Terra i va afegir que a internet hi ha en aquest sentit alguns càlculs i xifres que parlen de 15.000 milions d'habitants. «15.000 milions podria ser una xifra, però tot dependrà dels nivells de consum», va dir la conferenciant, que va omplir la sala mitjana de l'Auditori i una sala annexa on la seva intervenció es podia seguir en una pantalla. L'acte es va retransmetre també pel canal de Youtube de la UdG. Entre les necessitats urgents explicitades per Goodall hi ha la redistribució de la riquesa. Segons ella, «hem d'elevar el nivell dels pobres i reduir el dels rics».
La primatòloga ha afavorit amb les seves aportacions que l'home sigui vist per la comunitat científica com un animal més. La gran diferència entre els animals i els humans, la intel·ligència superior, «no sembla que serveixi per evitar la destrucció del planeta» perquè «hi ha una desconnexió entre el cor i el cervell». Però aquest David contra Goliat no s'arruga i no es cansa de repetir les cinc raons per a l'esperança, tot un clàssic en el dircurs de Jane Goodall.
Aquesta maneta de raons són l'energia i la capacitat de compromís dels joves, el cervell privilegiat dels humans, la capacitat d'acaptació als canvis i de resistència, l'esperit indomable de l'ésser humà de no rendir-se mai i, finalment, les noves xarxes socials amb la seva capacitat de comunicació i de crear una bombolla gegant a partir d'un granet de sorra.
L'actitud optimista i la simpatia innata no són incompatibles en el cas d'aquesta dona, que sembla no tenir por d'afrontar sense recursos un repte descomunal i que pot generar molts i perillosos contrincants, encara que reconeix sentir-se propera al discurs ecologista del papa Francesc.
«No tinc la vareta màgica, però veig el problema i veig també raons per a l'esperança perquè som éssers intel·ligents que units haurem de trobar les solucions per acabar amb les guerres i altres mals». La temàtica social va estrictament lligada als problemes de medi ambient per a Goodall, que lamenta el cas dels refugiats viscut al cor d'Europa.
Vegetariana declarada, Goodall va insistir que cal reduir dràsticament la producció de carn a nivell mundial no només per la destrucció ambiental que comporta, sinó pel patiment que causa als animals i també perquè cal un canvi en l'aspecte alimentari.
«El vegetarianisme és el camí del futur», va dir, i va lamentar tradicions com els toros o el correbou que comporten maltractament per als animals. Per descomptat va rebutjar els escorxadors.
