aquest cap de setmana es la població de l'Escala que celebra el seu XLI Aplec de la Sardana. Els actes comencen el dissabte, dia 4, a les 6 de la tarda, a la sala d'actes del CER, amb l'actuació del cantautor Josep Tero, que oferirà cançons d'en «Xaxu» amb el cor Indika. I amb exhibició de balls vuitcentistes a cura del grup de danses La Faràndula del CER.
A 2/4 de 10 de la nit, Gran Concert commemoratiu Recordant Josep Vicenç «Xaxu», amb les cobles La Principal de l'Escala, dirigida per Eduard Prats, i l'Orquestra Escalenca, dirigida per Jesús Ventura. En el decurs de l'acte hi haurà el lliurament dels guardons Sardanista de l'Any i Empresa col·laboradora de l'Any. El concert serà presentat per Jordi Gallegos.
L'Aplec, el diumenge, a la plaça de Catalunya, amb les cobles: Ciutat de Girona, Rossinyolets i La Principal de l'Escala. Enguany l'Aplec és dedicat a Montserrat Sureda i Quimet Armengol, i l'Aplec convidat és el de Caldes de Malavella.
Durant el matí hi haurà la cloenda del Curset de Sardanes, especialment dedicat als infants.
Amb motiu del 41è Aplec de la Sardana, l'Agrupació Sardanista Escalenca Avi Xaxu oferirà a tots els sardanistes l'estrena de 2 sardanes i la recuperació de 4 més.
Aquests són els comentaris que ens en fa Jordi Gallego:
Visió. Del primer títol recuperat del mestre Josep Vicenç i Juli no es coneix la data d'estrena, però, si es
té en compte que duu el segell de l'època en què residí a Girona i que fou contemporani al títol La font
del bou, es podria acotar a una cronologia situada entre el darrer semestre de 1935 i el primer de l'any
1936. Una sardana que serà una sorpresa i una descoberta que esperem que sigui del grat de tots els assistents.
Tapers i taperes. Una altra composició de l'avi Xaxu, una sardana llarga, que, segons els indicis disponibles, seria datable entre els anys 1915 o 1916. Escrita fa un centenar d'anys, desempolsem les particel·les d'aquesta sardana, el títol de la qual fa referència a un antic ofici tan habitual a les poblacions que envolten el massís de les Gavarres.
Sol picant. La tercera peça que es recupera és un cas excepcional en l'obra sardanista de Josep Vicenç, ja que poques són les seves sardanes classificades com obligades per a un instrument. En aquesta, tal com indica la coberta, es tracta d'una sardana de tenor que segurament veié la llum entorn de l'any 1916.
Baula d'amistat. La sardana d'estrena d'enguany del compositor local Joaquim Hostench i Duñabeitia, en Quimet, com sempre, té dedicatòria, ja que, segons indica a l'interior de la coberta d'aquesta: «Amb tot afecte i admiració dedico aquesta sardana a la parella formada per la M. Josep i l'Enric. Que la gaudeixin molts d'anys!».
L'Escala, perla de l'Empordà. És un goig, una alegria i una gran satisfacció que el bon amic Francesc Picart i Oliveras ens oferís la seva primera sardana per estrenar en el marc de l'Aplec Nit de Sant Joan. La quarta i darrera sardana recuperada va ser de les primeres que l'Avi Xaxu va escriure quan es domicilià a Malgrat de Mar l'any 1921. Una sardana que, en la versió coral, és per a caramelles, de la qual la primera notícia que es té és que fou interpretada per la cobla La Principal de Santa Coloma de Farners al jardí de l'Orfeó Granollerí la nit del divendres 21 de juliol de 1922.
Afegim-hi la interpretació de la sardana de Lluís Albert: Cançons de la padrina, dedicada a la insigne escriptora Caterina Albert (Víctor Català); en el 50è aniversari del seu traspàs.
APLEC DE CALELLA
L'Aplec de Calella, «l'Aplec Pairal de Catalunya» com se l'anomena, és el degà dels aplecs de la sardana i l'element més emblemàtic del sardanisme calellenc.
L'origen de l'Aplec es remunta a l'any 1926 i nasqué amb la voluntat de commemorar el segon aniversari de la fundació de la Joventut Sardanística de Calella (antecessora de l¡Agrupació Sardanista de Calella), en una sortida dominical a la font de Sant Jaume, al terme veí de Pineda de Mar. Així es va acordar en la reunió de junta del 31 de gener de 1926 i al mes de maig es recaptava una quota extraordinària per afrontar la despesa que suposaria fer venir les cobles Barcelona i La Principal de la Bisbal, les dues millors del moment. Davant l'èxit assolit, es va repetir cada any i se l'anomenà «L'aplec Llevantí de la Sardana».
A partir del 1929 se'l traslladà al Parc Dalmau de Calella, que acabava d'esdevenir de propietat municipal i es fixà una data definitiva: el primer diumenge de juny. D'aleshores ençà, s'ha celebrat cada any, llevat de dos anys en el període de la Guerra Civil espanyola.
Ara, diumenge es viurà l'Aplec 89è. Es començarà el dissabte a la tarda , a 2/4 de 7 , amb un concert, al passeig M. Puigvert per la cobla Jovenívola de Sabadell. A la nit, una doble audició de sardanes, amb l'esmentada cobla i la Marinada.
El diumenge al parc Dalmau, amb la participació musical de la cobles: Marinada, Montgrins, Jovenívola de Sabadell i La Principal de la Bisbal, a 2/4 d'11 del matí i a les 4 de la tarda.
A destacar que el matí hi haurà el concurs de Colles Improvisades, les colles hauran de ser de 4 a 6 parelles, aparellats. La darrera sardana del matí serà Pal de paller, de Ricard Viladesau, que fou la guanyadora de la votació popular 2015, per aquesta votació es lliurarà una butlleta i caldrà anotar-hi el nom de la sardana de les interpretades en el decurs de les ballades que més us plagui. La sardana guanyadora serà interpretada l'any següent de conjunt.
aplec de santa magdalena a maià
Gairebé tots els dies de l'any roman aquesta esglesiola solitària al damunt d'un turonet dins el terme de Maià de Montcal (Garrotxa), només els lladrucs d'un gos i l'escainar de les gallines trenquen el silenci de l'indret; al costat de l'ermita encara hi ha una família que hi habita. El primer diumenge del mes de juny s'omple el llogaret de força gent. És l'Aplec. Malgrat la solitud del lloc, l'església és protegida com a bé cultural d'interès local. És una construcció romànica del segle XII, amb una sola nau. En el seu interior hi trobem una imatge d'alabastre de Beuda, representant la Verge Maria i el seu fill, corresponent a l'època gòtica, i una imatge de Santa Magdalena, molt menuda, una talla d'alabastre de Beuda que representa Maria Magdalena que, de fet, està guardada, per por del pillastre dins la casa veïna.
Els que hi vulguin anar a peu, se sortirà del Casal de Maià a les 9 del matí i es passarà per Ca l'Ayats, Can Marcó, Can Ramis, Sta. Magdalena.
Diumenge, doncs, hi sonaran les sardanes i hi haurà un ofici dins l'església, és farà la benedicció i ofrena de panets i un dinar popular a l'esplanada; per cert, que el cost de la manduca és de només 5,00 €. La part musical anirà a cura de la cobla La Principal de Porqueres.
