Un bon acord és aquell que deixa satisfetes totes les parts implicades en la negociació. I, en aquest aspecte, el pacte a què han arribat el Sónar, els principals exponents de l´electrònica espanyola, el gran públic i la premsa és exemplar.

Com demostra l´edició de 2016 del Festival Internacional de Música Avançada de Barcelona, el certamen s´ha sabut beneficiar de l´efervescència creativa a l´Estat; els djs, productors i grups locals estan treient profit promocional de la millor plataforma internacional possible; els assistents descobreixen propostes properes que, sense el criteri dels organitzadors, potser els haurien passat inadvertides; i els mitjans de comunicació poden valorar la producció d´aquí segons els paràmetres aplicables en el context global.

A aquest equilibri no s´hi ha arribat de manera espontània. La trentena de participants espanyols que actuaran en els recintes firals de Montjuïc (Barcelona) i Gran Via 2 (l´Hospitalet de Llobregat) del 16 al 18 de juny, entre tòtems com New Order o Jean-Michel Jarre, suposen la materialització d´una ferma aposta del Sónar, mantinguda des del principi i intensificada en els darrers anys.

Així, aquest modus operandi ha permès als impulsors del festival concentrar en la seva programació de 2016 una selecció d´allò més representativa de l´escena d´avantguarda a Espanya.

- Novetats, oportunitats: Quatre xous de màxima qualitat hi seran estrenats en exclusiva: En el nombre de, el retorn a la cita catalana en clau de denúncia social i reivindicació ètica de Niño de Elche + Los Voluble; HiperAsia, tercer àlbum i pel·lícula animada d´El Guincho; el duet inèdit format per bRUNA i Wooky amb el suport visual d´Alba G. Corral; i el trio reggae The Spanish Dub Invasion, apadrinats pel prestigiós Mad Professor.

En l´apartat del ball, hi sobresurten la sessió house de John Talabot; el tàndem de dos dels djs més rellevats del país, Zero i Chelis; i el set d´Alizzz, entre el hip-hop i el pop abstracte. Els vigilaran companys de cartell com els veterans Ángel Molina, Paco Osuna i Undo; el reconegut a escala planetària Coyu; o noms a la cerca de la seva oportunitat: entre altres, Noaipre, el col·lectiu Trill Squad, Cauto o Ilia Mayer, un geni ocult de l´intimisme que hi tocarà per primera vegada.

- Locals i visitants: La llista evidencia la varietat i l´heterogeneïtat de la tria. Els abrasius N.M.O, és a dir, Rubén Patiño i Morten Olsen, tenen poc a veure amb Awwz i les seves obres sintètiques; la foscor d´Strand queda lluny dels beats còsmics de Baelish; entre l´alquimia experimental de Lloret Salvatge i l´emergència de JackWasFaster, John Grvy i Talktome -tots tres en l´escenari que patrocina la Red Bull Academy- hi ha un abisme.

Tots ells conviuran sense complexos amb artistes de la talla de Laurent Garnier, Four Tet, Roots Manuva, Richie Hawtin, Santigold, A-Trak, Yung Lean, Bicep, Kölsh, Matías Aguayo, Jackmaster, Boys Noize, Alva Noto (en solitari o com Cyclo), Byetone, The Martinez Brothers, Magic Mountain High, James Blake, Flume, Jamie Woon, Kode9, Booka Shade o Eats Everything i talents amb gran projecció com Kelela, Mano Le Tough, Bob Moses o Red Axes. Amb respecte, sí, però sense manies.

- Ritmes globals: La mateixa estratègia a propòsit de la música espanyola ha pres força en relació amb els ritmes globals i el folklore revisitat. Sobre el mapa, es viatja d´Etiòpia (Mikael Seifu) a Colòmbia (Las Hermanas), de Jamaica (Congo Natty) a Ghana (Ata Kak); entre el catàleg d´estils, del shangaan electro (Nozinja) al house magrebí (Acid Arab), de l´electrònica andina (Nicola Ruiz) al folk otomà (Insanlar).

Gràcies al ventall de cultures que s´hi apleguen, el pianista clàssic James Rhodes -autor del controvertit llibre autobiogràfic Instrumental- apareix a la vora de la sensació del trap europeu, Yung Lean; el quartet de jazz-funk BadBadNotGood es juxtaposa al trio minimalista Dawn Of Midi; la provocadora Gazelle Twin mescla elements cinematogràfics, teatrals, tecnològics i sonors en contrast amb l´economia de recursos de la rappera Lady Leshurr, tot un fenomen a Youtube.

- Projecció exterior: L´Auditori de Barcelona i el Sónar reprendran la seva col·laboració -un altre bon pacte- amb la interpretació de Become Ocean, peça orquestral del compositor John Luther Adams, que serà dirigida per Brad Lubman i interpretada per l´Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC).

Un parell d´espectacles estaran estretament connectats amb la fira tecnològica Sónar+D. En l´explícit Field, Martin Messier emprarà camps electromagnètics per produir sons. Myriam Bleau manipularà a Soft Revolvers quatre circumferències d´acrílic transparent com si estigués punxant uns peculiars vinils lumínics.

La defensa del gènere de quilòmetre zero ha portat igualment el Sónar a prestar una atenció especial al panorama nòrdic en les dues convocatòries d´aquesta temporada en les capitals d´Islàndia i Suècia.

Aproximadament 45.000 persones han passat aquest curs pels espais del festival a São Paulo, Buenos Aires, Santiago de Xile i Bogotà. Els promotors d´aquest esdeveniment cuiden la seva política interior, però també l´exterior. Per això els resulta tan fàcil aconseguir aliats i seguidors.