jornada de responsabilitat en el trànsit

Darrerament hem quedat molt astorats per alguns accidents de trànsit amb víctimes mortals, provocats per conductors sense les condicions requerides. La responsabilitat en el trànsit -siguem conductors de qualsevol tipus de vehicle, siguem vianants- sovint és una assignatura pendent que per a nosaltres és una dimensió del nou manament: «L'amor a Déu i l'amor als altres».

A la nostra Diòcesi tenim la sort de comptar amb el treball de la Delegació Episcopal del Trànsit, que durant tot l'any vetlla per ajudar-nos a ser conscients de la nostra responsabilitat, reuneix i acompanya víctimes dels accidents, organitza cursos de formació per a universitaris i proposa per a les escoles un concurs per conscienciar els alumnes de la necessitat d'esdevenir responsables en aquesta assignatura per vetllar per la vida i evitar accidents.

Què es proposa en aquesta jornada?

-Reconèixer i afirmar que el nostre Déu és un Déu de vida i que no estima la mort. Precisament la seva oferta de salvació és la de vida per sempre i amb plenitud, superant el pas de la mort.

-Algunes vegades he sentit, en comentar alguns accidents, l'expressió «per què Déu ho permet?». Cal canviar la pregunta, perquè Déu no ho vol, ni ho permet. Som nosaltres que d'una manera inconscient o sense prudència provoquem els accidents. Déu vol el respecte i l'atenció a cada vida humana.

-La jornada ha de ser motiu per pregar. Cal demanar a Déu el do de la prudència per no posar en perill la pròpia vida i la d'altres.

-També cal demanar-li que vetlli per tots els responsables d'assegurar l'organització del trànsit, la seva seguretat i l'assistència -si s'escau- quan malauradament hi ha accidents.

-No hem d'obligar pregar per les víctimes [...]» (extret del Full Parroquial).