A partir d'una conversa amb l'historiador Pau Vinyes, nebot de Montserrat Roig, la filòloga Betsabé Garcia va iniciar un llarg viatge al voltant de la figura de la desapareguda escriptora que ha acabat en forma de llibre, "Amb uns altres ulls", la primera biografia autoritzada pel seu fill i hereu.

En una entrevista, Garcia assegura que, durant el temps que ha estat amb aquest projecte, ha pogut descobrir el món d'abans que naixés -ho va fer el 1975- i retrobar-se amb la història més recent de Catalunya, Espanya o Europa de la mà d'una dona a la qual veu "molt moderna, cosmopolita, divertida, activa políticament, feminista, complexa, sorprenent".

"Amb uns altres ulls", publicada per Roca Editorial, recorre tota la vida de la també periodista, des del seu naixement el 13 de juny de 1946 en ple Eixample de Barcelona, a la seva feina com a novel·lista, sense oblidar la seva magna obra "Els catalans als camps nazis", i el seu abrupte final, quan amb prou feines comptava amb 45 anys, al novembre de 1991, a causa d'un càncer de pit.

La biografia surt doncs en l'any en el qual es compleixen 25 anys de la mort de Montserrat Roig i 70 anys del seu naixement.

Bestabé Garcia indica que ha accedit a les més de setanta caixes del seu arxiu, actualment en l'Arxiu Nacional de Catalunya, on ha descobert els seus primers textos, que fins ara havien estat inèdits, repassar la seva nombrosa correspondència amb diferents autors com Joan Fuster, el seu amic Josep Maria Benet i Jornet o les seves cartes enviades a Anglaterra perquè es traduís a l'anglès l'obra de Salvador Espriu.

Un dels capítols amb més pes en el llibre és el que fa referència al "making of" de l'escriptura de "Els catalans als camps nazis", revelant, per exemple, que la supervivent Neus Català, al principi de les seves primeres entrevistes, no volia que se sabés el seu nom.

Garcia assenyala que l'escriptora va preparar l'obra des d'Anglaterra, on llavors residia, el que la va portar a ella a viatjar fins a allà, i qual si fora una detectiu, va contactar amb diverses persones que la van conèixer llavors, com Annella MacDermott, qui al seu torn la va portar fins al matrimoni format per Anthony i Rosemary Trippett, residents a Sheffield, i que van recordar els dies que van passar amb la Roig a meitat dels anys setanta.

En el llibre tampoc s'òbvia a la seva família, resituant la figura de la mare, Albina Francitorra, morta als 101 anys d'edat el 2012, i qui "és crucial per explicar la figura de la seva filla, ja que també va ser escriptora i una dona compromesa", o al seu pare Tomàs Roig Llop, un advocat que mantenia reunions a casa seva amb personatges com Carles Fages de Climent, Joan Oliver o Lola Anglada. Tomàs Roig i Llop és autor del llibre "Girona, arca de somnis" (1956).

D'una altra banda, en el llibre Betsabé Garcia reconstrueix el viatge que va fer la novel·lista el 1968 a Venècia i que veu com el detonant del seu ofici com periodista.

"Amb la biografia no he volgut dividir a Montserrat Roig en diversos trossos, sinó que la intenció ha estat mostrar-la en la seva totalitat".

Per armar aquest projecte, també ha entrevistat a nombroses persones que la van tractar i que van ser els seus amics, des de Carmen Alcalde -col·laboradora del Diari de Girona- o la fotògrafa Pilar Aymerich -que creu que mereix un altre llibre semblant- a Josep Maria Benet i Jornet, Rosa Montero o qui va ser la seva parella, Quim Sempere.

També han estat fonamentals per armar el relat els fills de la morta, Roger i Jordi Sempere Roig.

Preguntada sobre quins llibres de l'escriptora recomanaria als més joves perquè puguin endinsar-se en el seu univers, Betsabé Garcia assevera que la seva millor obra és la que va escriure sobre els catalans en els camps de concentració nazis, mentre que les que més li agraden són "Ramona, adéu" i "L'òpera quotidiana", conclou.