Itàlia retrà avui un sentit homenatge a l'actor Bud Spencer, nom artístic de Carlo Pedersoli, que va morir dilluns a la nit als 86 anys, amb la instal·lació d'una capella ardent en una sala de l'Ajuntament de Roma, segons va informar ahir el Consistori de la capital del país. Familiars, amics i simpatitzants de l'actor podran acomiadar en aquest lloc, que estarà obert des de les deu del matí fins a les set de la tarda a la «Sala de la Protomoteca» del Campidoglio, la seu municipal. La idea de retre homenatge a l'actor napolità, segons va informar l'Ajuntament, és fruit de la «disposició» de la recentment elegida alcaldessa de Roma, Virginia Raggi, primera dona que ocupa el càrrec.

La mort de l'actor va provocar la reacció del primer ministre italià, Matteo Renzi, que es va acomiadar dilluns de Pedersoli amb una frase en el seu perfil oficial de Twitter: «Ciao Bud Spencer. Tots t'hem estimat tant». L'actor va ser conegut, sobretot, per ser el gegant bo en alguns dels anomenats spaghetti westerns i especialment en la seva versió còmica juntament amb Mario Girotti, el veritable nom de Terence Hill.

En els últims anys, va rodar Cantando dietro i paraventi di Ermanno Olm (2003) i algunes sèries per a la televisió. La seva última aparició a la pantalla va ser el 2010 amb una telesèrie de ficció del Canale 5 titulada I delitti del Cuoco.

Un passat olímpic

Abans de ser mundialment conegut com a actor, Pedersoli va ser vint vegades campió d'Itàlia de natació en estils, braça i papallona. El juliol de 1950, amb 20 anys, es va convertir en el primer italià a nedar per sota del minut (59.5) en els 100 metres estils. Va competir en dos Jocs Olímpics, en Helsinki'52 i Melboume'56.

Més tard, a causa del seu físic imponent va començar a treballar en algunes pel·lícules com Quo Vadis? (1951) però el seu primer paper important va ser el de l'agressiu Nando de la pel·lícula de Mario Monicelli Un eroe dei nostri tempi (1955). El 1957 va deixar Itàlia i va tornar a Sud-amèrica. I, després de tornar a Itàlia, va provar fortuna amb la música.

Però és la seva trobada amb Terence Hill el que el va catapultar a la fama donant lloc a un autèntic gènere cinematogràfic amb pel·lícules com Els quatre de l'ave Maria (1968), El turó de les botes (1969) o Li deien Trinidad (1971).

Pedersoli també va voler fer el salt a la política i es va presentar el 2005 a les eleccions regionals del Lazio, amb capital a Roma, a les llistes de Forza Italia, el partit de Silvio Berlusconi, però no va ser elegit.