El Louvre acaba d'estrenar a París un nou itinerari, que comença i acaba al Pavelló de l'Horloge, per explicar la seva història de 800 anys, la de la seva arquitectura, les seves col·leccions i la seva múltiple actualitat.

El lloc triat pel museu més visitat del món per a l'activitat està carregat d'història, i en ell es troben el més nou i el més antic Louvre, el medieval; la "Cour Carré" i el Pati Napoleó, on llueix la piràmide transparent de Ieoh Ming Pei des de 1989.

La construcció d'aquest pavelló va començar durant el regnat de Lluís XIII "el Just" (1601-1643) i la reina consort Ana d'Àustria, i va concloure durant el del seu fill Lluís XIV (1638-1715), el "Rei Sol", espòs d'una altra infanta d'Espanya, Maria Teresa d'Àustria.

Però aquesta és només una de les múltiples cròniques que es poden descobrir a les sales dividides en tres pisos del "Centre d'interpretació dedicat a la història del Louvre", oficialment, des del passat 5 de juliol, "Centre Xeic Zayed Bin Sultan Al Nahyan", en virtut dels acords bilaterals per a la construcció del Louvre Abu Dabi.

L'imminent Louvre del desert, presentat com el "primer museu universal a Orient Mitjà", que l'arquitecte Jean Nouvel inaugurarà previsiblement a principis de 2017, protagonitza un altre dels petits anals de l'Horloge en una de les seves quatre noves sales.

Allà brilla, entre altres pel·lícules, obres d'art i elements audiovisuals, la maqueta del futur Louvre de l'illa de Saadiyat, la construcció de la qual ha permès pagar en bona mesura les quatre noves sales.

Aquestes sales inclouen l'exposició, per descomptat amb els mitjans audiovisuals i digitals més avançats, i amb rètols traduïts a l'anglès i l'espanyol, de tres impressionants maquetes del Louvre parisenc, envoltades d'obres d'art que il·lustren i completen el seu contingut. En una altra de les sales també s'explica la història de les col·leccions i les seves peces, com van arribar al Louvre, qui i com les va donar, les va requisar, les va trobar, les va cuidar, les va estudiar i les va reorganitzar.