Un equip de científics del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona ha descobert un interruptor molecular que pot ser clau per entendre què tenen en comú les cèl·lules mare en totes les espècies animals, des de cucs fins a humans. El descobriment, publica ahir a la revista eLife, és fruit d'una col·laboració internacional entre científics del CRG, liderat pel doctor Manuel Irimia, i altres investigadors, entre els quals figuren Jordi Solana, Nikokaus Rajewsky i altres membres del Centre Max Delbruck de Medicina Molecular (MDC) d'Alemanya i la Universitat de Toronto.
Els investigadors s'ha centrat a estudiar els patrons dels gens en les cèl·lules mare de les planàries, uns cucs que tenen un sorprenent capacitat d'autoregeneració, ja que qualsevol part del seu cos, si es fragmenta, es pot convertir en un nou exemplar invertebrat en qüestió de dies. En declaracions a Efe, Irimia va destacar que la troballa d'aquest interruptor molecular, al qual es refereix com «yin i yang», permet entendre millor les cèl·lules mare i, sobretot, obre la porta per trobar sistemes que millorin la seva capacitat de pluripotència (la capacitat d'una cèl·lula per diferenciar-se en altres tipus cel·lulars) en totes les espècies.
L'equip d'investigadors, ha descobert que les planàries barregen i encaixen certes parts dels seus gens mitjançant un sistema conegut com a «tall i unió alternatiu». «La comprensió sobre com aquest interruptor es transforma i activa patrons específics de 'tall i unió' podria donar com a resultat algun dia mètodes millorats per generar i diferenciar cèl·lules mare, que es podrien utilitzar en medicina regenerativa», ha indicar Irimia, d'origen gallec.
En concret, els científics han constatat que existeixen dues famílies de molècules -la CELF i la MBNL- que treballen com una espècie d'interruptor del «yin i yang», fent possible, segons Irimia, que les cèl·lules s'alternin entre diferents tipus de patrons de «tall i unió». Segons els investigadors del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona, les molècules de CELF guien als patrons dels gens de «tall i unió» vinculats a l'autoregeneració i pluripotència de cèl·lules mare, mentre que els factors de MBNL afavoreixen la diferenciació de les cèl·lules.
Capacitat de regeneració
La clau del descobriment és que, igual que ocorre en els cucs de l'espècie planària, amb una capacitat de regeneració excepcional, ja que mantenen durant tota la seva vida adulta en el seu cos cèl·lules mare (fins a un 20% del total de les seves cèl·lules) que li permeten una regeneració sense parangó, les proteïnes MBNL i els patrons de «tall i unió» també són importants en les cèl·lules mare embrionàries d'humans i ratolins. Això contrasta amb les molècules que regulen la transcripció, les més estudiades, però que això no obstant no desenvolupen les mateixes funcions en les cèl·lules mare d'humans i ratolins o en organismes invertebrats, com les planàries, que es van separar dels ancestres dels mamífers fa uns 600 milions d'anys, cosa que suggereix que en l'àmbit de l'evolució són relativament noves, segons Irimia.
«Descobrir que aquest tipus de mecanisme de 'tall i unió' existeix a través d'un ampli espectre evolutiu suggereix que és molt antic i també que pot ser igual d'important que els factors de transcripció per proporcionar a les cèl·lules mare animals les seves propietats úniques», va remarcar Irimia.
