L'aparent normalitat de la vida quotidiana cau amb tot el seu pes sobre un món mancat de lògica i de sentit. Propietària d'una prosa contundent i atrevida, l'escriptora gironina Mar Bosch Oliveras (Girona, 1981) crea a la seva nova novel·la, Les generacions espontànies, un món singular en el qual les aparences aviat es veuen desbordades per l'insòlit.

Un cor de noies rosses, faldilles curtes i escot pronunciat, idèntiques les unes de les altres (fins i tot a les que ja treballen en aquella oficina), esperen el seu torn per a una entrevista de treball. Eva Botet, la protagonista, la noia dels texans i la camisa botonada fins al coll, és l'única que desentona en aquell ambient carregat de «normalitat». Eva explicarà la seva vida a través d'una entrevista de treball en què repassa les seves experiències en un laboratori de fruites transgèniques, maquilladora de morts, detectiu amb poca sort i un rosari de treballs sense sentit. És l'inici de la segona novel·la de l'escriptora gironina Mar Bosch, que torna a la càrrega amb renovades dosis d'un realisme insòlit que mostra el caos soterrat.

En un món on tot ha de ser mesurat i tenir una utilitat, l'espontaneïtat esdevé una arma. En el cas de Mar Bosch, una esmolada ploma amb la qual esquinça la convenció per crear una atmosfera on el fet autèntic és possible, fins i tot en un món on prevalen les aparences. El títol, com la novel·la, té diferents lectures. Les generacions espontànies no és (només) una novel·la generacional, encara que parli d'una problemàtica compartida per gent que té més o menys la mateixa franja d'edat que l'autora. «Què tenen en comú els personatges?», es pregunta Mar Bosch. «No és la precarietat laboral, ni la pàtria social compartida, ni una visió del món més aviat existencialista. És la gestió de la incertesa en tots els sentits, la solitud del món contemporani, l'alienació que suposa l'encaix amb una vida convencional. I l'espontaneïtat com un nexe entre tots els personatges. Paraules que diuen la veritat gairebé nua».

Mar Bosch parla a Les generacions espontànies d'una realitat aparent, en la qual tot sembla seguir cert ordre, i en la qual, alhora, s'endevina el caos en què vivim. «Hi ha cert costumisme latent en la descripció de les escenes, aquesta pàtina de normalitat i d'aquí no passa res, i de sobte el cel els cau a sobre», comenta l'escriptora gironina. «I tot canvia, el món canvia, un món nou s'ha de crear per sobreviure. Un món on la normalitat conviu amb el caos, integrant-lo com un element més de la realitat d'aquests personatges que porten el caos / l'insòlit arran de terra. En literatura és divertit, a la vida, no sempre».

Qui coneix la trajectòria de l'autora, sap que en els seus textos es veuen units per certa «ingenuïtat amb elevades dosis de mala llet», segons assenyala en el seu pròleg l'escriptor Josep?Maria Fonalleras. «Hi ha gent a la qual no li agrada en absolut. Als que la contradicció fa posar nerviosa. No es pot ser dolç i tenir mala llet al mateix temps?», reflexiona Bosch. «Es veu que no. La novel·la explica realitats crues, dures, grotesques en moltes ocasions. Per què escriure amb paraules dures, crues i grotesques? És millor explicar suaument, explicar bonic, fer-ho tot més divertit, si pots. Que no costa res ser amable, tampoc en literatura. La vida ja s'explica en si mateixa amb força mala llet».

Llicenciada en filosofia i especialitzada en periodisme cultural per la Universitat de Girona, quan fa quatre anys Mar Bosch es presentava amb Bedlam al XXXII Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, del qual va ser guanyadora per unanimitat, deixava veure en aquella novel·la curta una prosa potent i grans dosis de talent. Les generacions espontànies confirma l'autora en aquell trajecte emprès temps enrere amb un gran salt endavant en la seva carrera.