El jaciment de l'Abric Romaní de Capellades (Anoia) ha arrencat aquesta setmana la 34a campanya d'excavacions arqueològiques, que s'allargaran fins al 28 d'agost amb la participació d'un equip de 55 persones. Enguany els treballs se centren al nivell Q, amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement d'un assentament neandertal de fa 60.000 anys. Fins ara, aquest nivell d'ocupació ha aportat més de 10.000 restes arqueològiques, entre les quals s'ha trobat abundant indústria lítica i ossos de diferents animals. El director de l'excavació, Eudald Carbonell, ha explicat que el seu repte és convertir l'Abric Romaní «en un referent de com vivien i menjaven els neandertals», gràcies a la multitud de fogars, eines de fusta i restes d'animals i plantes que s'han localitzat.

L'Abric Romaní és una balma que s'obre dins la cinglera del Capelló. Es tracta d'un jaciment arqueològic del paleolític que des de l'any 1983 es troba en procés d'excavació en diverses campanyes dirigides per l'arqueòleg i exdirector de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Eudald Carbonell. En la campanya d'estiu d'aquest 2016 els arqueòlegs se centraran a continuar excavant el nivell Q, de fa uns 60.000 anys, amb l'objectiu de seguir aprofundint en el coneixement dels assentaments neandertals i de com eren els seus models de conducta. Segons ha relatat Carbonell, de moment ja han començat a sortir campaments neandertals de grups d'entre sis i vuit persones «que eren caçadors de cavalls, cérvols i cabres».

L'arqueòleg gironí creu que l'Abric Romaní és «molt monòton», ja que «un dels elements que sempre trobem són els fogars». De fet, cada any es troben entre 40 i 50 fogars, un fet molt singular que no es dóna a cap altre jaciment. Per això, diu Carbonell, l'Abric Romaní és «únic al món, ja que és el lloc on s'han excavat més fogars de la història». Aquestes abundants troballes de fogars han portat els investigadors a constatar que els focs eren molt importants per als neandertals perquè «afavorien la seva sociabilitat i ens indiquen que, sense els fogars, se sentien sols».