Les sales municipals d'art del castell de Benedormiens de Castell d'Aro acullen, des de dissabte passat una seixantena d'obres de pintura i escultura de Robert Llimós, agrupades sota l'exposició que porta per títol Retrospectiva -Parelles. La mostra es podrà visitar, de dimarts a divendres de 18 a 21 h i els caps de setmana i festius entre les 11 h i les 13 h, i de les 18 h i les 21 h, en entrada lliure i gratuïta fins al pròxim 11 de setembre. Amb motiu de la mostra, organitzada per la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Castell-Platja d'Aro, el consistori també ha editat un catàleg commemoratiu amb un recull d'obres de l'artista.

Robert Llimós (Barcelona, 1943) va estudiar a l'Escola Massana i l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. Entre els anys 1965 i 1968 es va iniciar com a pintor de la nova figuració, i entre 1969 i 1973 passa per una etapa d'experimentació conceptual, i va tornar a la pintura figurativa en una línia d'enquadrament expressionista, posant gran èmfasi en el color. Va viure durant molt anys a Nova York (1975-1983) i Miami (1987-1988). A més a més de la pintura, el seu treball actual inclou escultura, gravat, murals, cartells, etc. Actualment, ell viu i treballa al seu estudi de Barcelona. El 1994 la Generalitat de Catalunya li va concedir el Premi Arts Plàstiques (www.robertllimos.es).

El tema central de l'exposició a Castell d'Aro és la parella, en un recorregut de més quatre dècades i de diferents estils en l'obra de Llimós. La retrospectiva comença a la dècada dels 80 amb l'obra Dòmino. Feia uns anys que l'artista vivia a Nova York. En aquest període indaga en una nova pintura figurativa, que s'allunya del realisme per mostrar la perspectiva subjectiva de l'artista. És quan apareixen les primeres obres, on representa tota una àmplia varietat de sentiments i moments de l'ésser humà: l'amor, la dansa, el col·loqui, la separació, el joc...

Retorn a Barcelona

A la dècada dels 90 retorna a Barcelona, i concentra la figuració en un mínim d'elements combinats amb la màxima expressió cromàtica: comencen les línies de color en l'espai, i crea obres com Lovers, les escultures Personatge I i Personatge II, o Cap de Noia. Amb el tombant de segle i després de la mort del seu fill, passa a emprar les línies per a desdoblar l'individu i, ocasionalment, la parella, com es pot veure en l'obra Ombres Ànimes.

A partir de 2009, retorna de forma obsessiva al tema de la parella, després d'una experiència molt intensa, a Fortaleza, (Brasil), on té la visió d'un ovni i de dues criatures extraterrestres. Inicia un nou estil, preocupat per retratar aquesta experiència, i aquesta parella, de la manera més fidel possible. L'artista torna a visitar totes les tècniques clàssiques que domina: aquarel·la, acrílic, oli, gravat, litografia, linòleum, pastel, dibuix, escultura en terracota i bronze... Sempre al voltant d'aquesta experiència i d'aquesta parella