Víctor Pallàs, director de la Fundació Víctor Mora, l'escriptor, guionista i pare del Capitán Trueno mort dimecres a l'edat de 85 anys, ha destacat la importància de l'autor com a cronista del segle passat. «L'obra de Mora és un retrat del que va ser el segle XX, amb totes les seves contradiccions i problemàtiques», ha manifestat Pallàs. Una de les més cèlebres creacions de Mora, el Capitán Trueno, és un reflex dels temps difícils en els quals va tocar viure a l'autor.
«Trueno era un personatge de valors progressistes que sempre lluitava per la justícia i la llibertat», assenyala. Les aventures de l'esmentat capità van ser també un reflex de la lluita contra la censura franquista i, segons el director de la Fundació, amb seu al municipi de l'Escala, a Mora li hauria agradat que a l'escut que lluïa al pit de Trueno figuressin les quatre barres vermelles de la bandera catalana. De fet, van ser les seves conviccions polítiques, que sovint es van veure rere les històries de l'heroi de còmic, les que el van portar primer a passar una temporada a la presó Model de Barcelona, i més tard, a exiliar-se a França.
Preguntat per la personalitat del desaparegut guionista, Pallàs ha afegit que es tractava d'una persona pròxima, extravertida i amb una visió oberta del món. També en l'àmbit professional, a Mora li agradava definir-se com a guionista i novel·lista. «El seu drama personal era que fos conegut pel Jabato o el Capitán Trueno i, en canvi, la seva obra literària no ho fos tant», va revelar el director de la Fundació.
Un guió inèdit
El productor i guionista Pau Vergara custodia «com una relíquia» el manuscrit d'un guió inèdit del Capitán Trueno que el mateix Víctor Mora li va regalar en una de les seves visites quan ja havien signat la cessió dels drets per convertir en pel·lícula les aventures del famós personatge de còmic. Vergara va relatar ahir, mitjançant un comunicat, com va conèixer Mora durant el «llarg procés creatiu» per adaptar i fer el guió d'El Capitán Trueno y el Santo Grial i van iniciar una relació que el va ajudar a «entendre millor l'ànima creativa de Víctor Mora i la seva inseparable dona, Armonía Rodríguez, musa i inspiració».
«Li vaig preguntar si els drets per a cinema del Capitán Trueno estaven lliures. Em va contestar que sí, però que venien d'una molt mala experiència» i «no estaven gaire disposats a tornar a intentar-ho», adverteix. Víctor i Armonía li van explicar que hi va haver dos intents per part de Filmax, un amb guió i direcció de Juanma Bajo Ulloa i un altre amb guió de Jordi Gasull, que després es va convertir en un guió que es va dir El Cruzado, i que «estaven molt cremats» amb aquesta experiència. «No volia experiments amb els personatges ni amb les històries i tampoc no volia que passessin deu anys més amb els drets en mans d'una productora», assegura el productor, que quatre mesos després signava davant de notari la cessió dels drets.
Vergara confessa que es va fer un guió «inviable» econòmicament i que finalment van arrencar la pel·lícula amb A sangre y fuego i les croades, de la qual hi va haver «més de tretze versions del guió, sense comptar amb els canvis i modificacions del director». L'escriptor va regalar a Vergara en una de les seves visites la reedició de la seva novel·la El plàtans de Barcelona i una nova edició de luxe d'El Corsario de Hierro i posteriorment, un manuscrit d'un guió del Capitán Trueno totalment inèdit que guarda «com una relíquia».
Al llarg del dia d'ahir van ser nombroses les mostres de condol per la mort de Mora, des del món de la cultura, la literatura o la política. L'Ajuntament de l'Escala va lamentar la desaparició «d'un referent cultural del país». El funeral per Víctor Mora se celebrarà avui, a les 10 del matí, al tanatori de la Ronda de Dalt, a Barcelona, on ahir centenars de persones van acudir per acomiadar-se'n.
