Santa Rosa de Lima

Santa Rosa fou una laica, no pas monja, com sovint es pensa. Visqué a casa dels pares com a terciària dominica, fent servir l'hàbit dominicà. Dedicava la meitat de les hores del dia a teixir, cosir, brodar, cuidar flors... En altres estones atenia els pobres i necessitats, en una habitació de casa seva que tenia condicionada com a infermeria; i dedicava moltes hores a la pregària, a la contemplació i a fer penitència. Cal dir, però, que experimentà quinze anys d'aridesa espiritual, la nit fosca. Es consagrà del tot a Déu en la vida ordinària, i s'entregà plenament al servei dels necessitats: «La mare dels pobres de Lima». Santa Rosa, en veure els pobres, sap descobrir el germà que cal ajudar, i hi sap «veure» el rostre de Jesús.

- Sant Bartomeu

Fou l'apòstol de Jesús de Galilea presentat a Jesús per l'apòstol Felip, amb el nom de Natanael. Dubtava que de Natzaret en pogués sortir res de bo. Escoltà de Jesús un dels elogis més bonics: «Mireu un israelita digne d'aquest nom, un home que no enganya». Tant de bo que es pogués dir de nosaltres.

- Sant Lluís, rei de França

Nascut l'any 1214, fou rei de França als vint-i-un anys. Tingué onze fills, que educà amb molta cura en l'esperit d'oració, de penitència i d'amor als pobres. Es preocupà del bé espiritual i temporal dels seus súbdits. Cercà la pau entre nacions i emprengué expedicions per alliberar el sepulcre de Crist.

- Sant Josep de Calassanç

Nascut a Peralta de la Sal, Diòcesi d'Urgell en aquell moment, estudià a Lleida, València i Alcalà. Fou vicari general d'Urgell. A Roma, es va dedicar a l'ensenyança de nens pobres i fundà els escolapis per dedicar-se a aquesta finalitat. Sofrí molt, sobretot a causa de l'enveja. Morí a Roma l'any 1684. En els seus escrits llegim: «Una educació com cal als infants, principalment als pobres, contribueix a fer-los més conscients de la seva dignitat, i tothom ho aprova en la societat humana i cristiana: ho comproven els pares, que són els primers d'alegrar-se que els seus fills caminin pel camí recte; ho comproven els qui regeixen les nacions, que amb això adquireixen uns ciutadans que són súbdits honrats; i ho comprova l'Església, en la qual aquests infants són plantats com a deixebles de Crist i defensors de l'Església». [...] (extret del Full Parroquial).