«La cultura és un pilar fonamental per construir noves societats des de baix»

Recentment van participar en el Labertal Festival a Munic. Com va anar l'experiència d'exportar la seva música fora del seu territori lingüístic?

Kiko: Fa dos anys ja vam tenir una petita incursió a Alemanya, a Berlín i Hamburg. Aquella vegada vam anar a sales on hi havia una mica de tot, tant públic català i valencià que ha hagut d'emigrar allà com persones alemanyes. Al Labertal va ser diferent, era el sud del país i el 99,9% eren alemanys. L'acollida va ser genial. Tot i que era horari europeu, a dos quarts de vuit de la tarda, i al principi el públic no estava gaire receptiu, a poc a poc va anar escalfant-se l'ambient i finalment la gent es va entregar moltíssim. Hem rebut un correu de felicitació del festival dient que estaven molt contents i havien rebut molts comentaris positius del grup.

Les lletres destaquen per estar impregnades d'un missatge reivindicatiu. Creuen que així poden contribuir al canvi que demanen?

Kiko: Crec que al final la música és un factor més. Nosaltres sempre l'hem entès com una eina per expressar-nos i expressar la disconformitat amb la realitat actual. Evidentment no és la panacea de res, però la cultura des de sempre ha estat un pilar fonamental per construir les noves societats des de baix. La música ha ajudat molt a visualitzar la lluita. Ja ho deia el mestre Fuster: "Tota política que no fem serà feta contra nosaltres". Molts grups del País Valencià hem estat underground perquè hem viscut molts anys amb un govern del PP. El simple fet de parlar en valencià ja ho veuen com alguna cosa a silenciar, encara que facis música sense contingut polític.

Ha canviat alguna cosa amb l'entrada de Compromís i PSPV a la Generalitat valenciana?

Hèctor: Millorar ha millorat, però que hi hagi hagut una millora no vol dir que estiguis ja a la glòria. Esperem que siguin 20 anys més de no veure el PP. De moment els canvis no han estat significatius sinó més de cara a la galeria, per visibilitzar que la voluntat és de fer coses. També és veritat i hem de ser conscients que amb un any de legislatura no n'hi ha prou.

Com afecta la situació política a la indústria musical?

Kiko: La situació és molt greu i s'ha agreujat encara més amb l'últim govern del PP. Es va apujar l'IVA de la cultura al 21% i es va aprovar la Llei Mordassa, amb la qual es persegueix i és objecte de multa qualsevol reivindicació o sortida de to que puguis tenir. Tot i això, nosaltres sempre hem estat "auto-tot" perquè mai no hem rebut cap tipus de favor des de les institucions, ni les esperem, així que seguirem tirant endavant.

Ivan: Crec que hi havia una mancança de professionals dins el món de la música. Ara això ha canviat i l'escena ha crescut: deixa de ser tot tan "auto-tot" i comencem a treballar amb una indústria que fa que hi hagi bona qualitat musical.

Els han posat mai alguna multa per alguna actuació?

Héctor: Com a grup, no. Però sí que durant els anys durs alguns organitzadors de concerts se les han vist "apuraes" amb multes grans.

Kiko: Recordo que a l'Institut de Benimaclet va haver-hi un concert que era "Festa per la Independència". Ho organitzava gent de les associacions del barri. El govern local i governació van enviar la Policia Nacional, que va començar a identificar tothom i va expedientar el director de l'institut. Més enllà d'això, sí que s'han escrit articles periodístics sobre nosaltres que faltaven a la veritat, i hem rebut amenaces per part de la parròquia blavera a les xarxes socials, tot i que no passa mai d'aquí.

Una de les lluites que tracten en les seves lletres és el feminisme, però en el món de la música polititzada hi ha molt poca presència de dones sobre els escenaris. A què creuen que és degut?

Kiko: Malauradament, jo crec que és un reflex de la societat. Al final, per molt que nosaltres intentem canviar les coses, la música no deixa de ser això. Ens agradaria moltíssim que hi haguera, com a mínim, la mateixa presència de dones que d'homes. Hi ha alguns casos de dones que ja estan fent el pas, però malauradament encara queden moltes assignatures pendents no només de la música polititzada sinó en tots els estils.

Han evolucionat musicalment en els darrers anys?

Kiko: Sí. La primera maqueta té força a veure amb estils com l'ska o el drum & bass, i la música que feia Obrint Pas o la Gossa Sorda. A partir d'aquí hem anat introduint nous estils. A Naixen Primaveres vam afegir el reggae, a Essència l'electrònica i en el Tot és ara hi ha una mescla de tot i també més producció.

I com els sembla que ha evolucionat el seu públic?

Kiko: No només al País Valencià sinó també aquí, crec que el públic ha madurat molt pel que fa a estils musicals i ha evolucionat al costat dels grups. Abans hi havia un marcatge tan estricte de les institucions que la música en valencià estava molt encasellada i era un gueto, sense sentit pejoratiu. Quan als anys 90 s'obren camí nous grups com els Obrint Pas o La Gossa Sorda, i després apareixem la següent fornada, amb grups com nosaltres, Auxili o Zoo, el món de la música en valencià s'expandeix i el públic també.

Com és la seva experiència de tocar per les comarques gironines?

Kiko: Des de l'estrena d'Essència hem pujat diverses vegades per aquí i sempre ens han rebut molt bé. També vam pujar al Clownia i ens vam enamorar del festival. Ivan: I dels concerts més bèsties que recordo últimament va ser el de barraques de Girona. Va ser espectacular, apoteòsic. Estava completament ple i recordo que des del minut u, la gent va engegar bengales i estava completament entregada. En general a Catalunya és com si fóssim a casa.