El fenomen del postureig, aquest afany de mostrar als altres com de feliços som i "que bé que ens ho passem", també necessita vacances, perquè, segons adverteixen psicòlegs i experts en la matèria, pot arribar a ser addictiu i provocar un estrès continu de necessitat d'aprovació dels altres.

"En realitat, ni percebem la sobreexposició a les xarxes socials. Són una extensió de nosaltres mateixos, part de les nostres vides. El mòbil ja és com una part de la nostra mà, i sembla que el que no està penjat en una xarxa social no existeix i no ho hem fet", adverteix Guillero Fouce, professor de la Complutense de Madrid. En la seva opinió, seria necessària mésconscienciació de "què és el que estem fent i com ens estem comportant" en aquest ambient digital en el qual, en molts casos, no establim límits entre la nostra vida pública i la privada.

Però, tot el que es "penja" és veritat? La doctora en Psicologia Yolanda Pérez contesta que "hi ha de tot". Són molts els motius que poden explicar per què es practica amb tanta freqüència a les xarxes el postureig, i el primer és que a tothom li agrada que li diguin que guapo està i que bé que surt. En xarxes socials, segons la psicòloga, es troba moltes vegades "aquesta petita dosi d'autoestima que no es transmet al carrer". En altres casos, simplement, es pugen fotos per imitació social, perquè els altres ho fan. A més, hi ha persones que només pengen les seves fotos per compartir-les amb els seus i tenir-les arxivades.

El problema arriba amb l'abús de la connexió, quan es produeix una falta de control d'impulsos, perquè pot derivar en una addicció. Per contra, un recent estudi sobre l'oci amb amics conclou que cada vegada són més els espa?nyols entre 25 i 45 anys que senten la necessitat de tenir espais lliures de tecnologia. Així, ha nascut una nova tendència, els #UnpluggedMoments, moments d'oci autèntics allunyats del postureig.