Què va ser primer, el teatre o la lluita política?
La meva vida va començar en el teatre quan era nen. Posteriorment em vaig integrar a la lluita política creixent a l'Amèrica Llatina. Vaig estar molts anys a la presó a Xile i a l'Uruguai. Després vaig sortir i vaig tornar al teatre.
Però més tard va tornar a la política i va ser candidat a presidir la república de l'Uruguai.
L'any 2009 hi va haver eleccions al meu país i em van plantejar la possibilitat de ser el candidat pel partit d'esquerres Unitat Popular. Érem cinc candidats i sostinc que jo era l'únic realment d'esquerres.
Es pot dir que vostè aspirava a ser el Lula, l'Evo Morales o el Chávez de l'Uruguai?
Si jo tinc un model, aquest és Chávez, que estava viu en aquell moment i vaig tenir l'oportunitat de conèixer al Palacio Quemado al costat d'Evo Morales.
Com veu la humanitat en ple capitalisme?
Si analitzem la història tenim clar que la humanitat ha fet grans avenços. Jo sóc optimista en aquest sentit. També sortirem d'aquest sistema, el capitalisme, que quan es va iniciar va permetre fer grans progressos. Però ara és agònic i per perviure és capaç de les crueltats més increïbles.
La propera societat serà socialista?
Per descomptat. Jo vaig viure com a refugiat a l'Europa del 1960 i 1970 i aquell era un capitalisme que donava respostes a la gent. Però avui Europa té gent que passa gana i l'atur a Espanya és un exemple d'un sistema que ja no dóna respostes ni a la seva pròpia metròpolis. Els polítics hi són només pel poder.
