És a Girona el lluitador polític i director teatral uruguaià Raúl Rodríguez da Silva, qui a la dècada de 1970 va patir llargues estades a la presó a l'Uruguai i al Xile de les dictadures, on va ser alliberat i així es va escapar de ser afusellat. Nascut el 1943, va ser membre del Partit Comunista de l'Uruguai i del Moviment d'Alliberament Nacional-Tupamaros. Va ser candidat a la presidència del país pel partit Assemblea Popular el 2009. Va estudiar teatre a l'Escola Municipal d'Art Dramàtic de Montevideo i va treballar al teatre i a la televisió amb Margarita Xirgu. Avui fa uns mesos que treballa en la direcció de l'obra teatral Hamlet, estrenada fa uns dies a Figueres i que, des d'ahir i fins dissabte, es representarà a les 19.30h al Centre Cultural La Mercè com una de les produccions estelars del festival de teatre amateur Fitag 2016.

El seu Hamlet és també compromís polític?

Jo no sóc partidari del teatre pamfletari, sinó del teatre artístic i popular. No m'agrada el missatge explícit, sinó el missatge implícit.

Com interpel·la l'espectador d'avui el seu Shakespeare?

Una obra clàssica com Hamlet té continguts de molta actualitat. Hi ha temes com la usurpació del poder que tots hem viscut a Espanya i a l'Amèrica Llatina, quan algú s'arroga el dret de passar per sobre la justícia i acabar amb la vida democràtica.

M'està parlant vostè de les dictadures?

Sí, però també hi ha dictadors a les famílies, algú que s'arroga el dret de decidir sobre la vida de tota la família... El missatge que a mi m'interessa de Hamlet és precisament aquest: algú usurpa i algú pateix el càstig per la usurpació. Hamlet té també la lluita de la joventut per fer justícia i hi ha molt d'amor i molt de sacrifici.

La qüestió és ser o no ser?

El famós ser o no ser està plantejat per a tots nosaltres en qualsevol ordre de la vida. Si volem ser periodista o volem ser músic, tindrem grans dificultats, ningú ens regalarà res. Aquest voler ser implica córrer riscos i afrontar coses que poden ser doloroses, però si mantenim la perspectiva del que volem ser, algun dia triomfarem i ens trobarem molt tranquils de nosaltres mateixos i d'una vida viscuda amb dignitat.

Vostè viu tranquil?

Jo ja estic a l'última estació. Miro enrere i dic: bé, he viscut la vida intensament i amb molta dignitat. Jo vaig elegir ser.

Per tant vostè és molt fidel a l'obra de Sakespeare?

Sí, no es tracta d'acomodar un text clàssic a les conveniències d'un. Es tracta de, justament, entrar a l'essència del text i poder parlar amb la paraula d'avui, per explicar els problemes de la gent en la seva quotidianitat, tocar l'espectador i que reflexioni. El públic no va a veure una obra de museu.

Vostè és deutor de l'escola russa i defensor del mètode Stanislavski?

Sí, sóc com un missioner que porta pel món la veu de Stanislavski. Encara que han passat tants anys des de la creació del sistema del gran pedagog teatral rus, no se'l coneix prou i molts actors no poden potenciar el seu talent al màxim. És la vivència a l'escena, viure el personatge, tornar a ser nen...

Els actors d'aquest Hamlet d'on procedeixen?

Vam fer un càsting per Internet des de l'Uruguai. Després vam fer entrevistes personals. Són d'aquí, d'Elx, d'Israel i també hi ha un actor amb arrels senegaleses perquè jo volia un Horaci negre. Amb aquesta peça també enfoquem el tema del racisme, el millor amic de Hamlet és negre.

Després d'aquests quatre dies de representacions a Girona, aquest Hamlet es podrà veure a altres ciutats?

Aquesta és la intenció. Però no és fàcil portar els actors a l'Uruguai, posem per cas, o a altres països. És més possible anar a festivals d'Europa o fins i tot de Rússia.

Vostè té el suport del govern de l'Uruguai per fer aquesta obra?

Jo he vingut en missió cultural del govern uruguaià aquí a Girona i també a Moscou el proper setembre. El govern de l'Uruguai considera que si una cosa és de valor es pot facilitar als responsables un passaport i enviar-los en missió cultural. I li donen suport econòmic.

Vostè és també escriptor dramàtic i actor?

Sí, jo vaig començar com a actor i vaig escriure novel·les. Vaig abandonar la novel·la. No he escrit obres de teatre, però he fet adaptacions com Crim i càstig de Dostoievski. De vegades encara sento el cuquet i actuo.

Vostè té un passat polític d'home compromès.

Jo vaig estar vívament implicat en el creixement dels moviments d'esquerres de les dècades de 1960 i 1970 a Llatinoamèrica. Era el despertar d'una esquerra, però no d'una esquerra simulada, sinó una esquerra real, de veritable canvi de la societat, per obrir un camí al socialisme, com ho va intentar Allende a Xile per la via pacífica.