Científics de l'Hospital Clínic de Barcelona han participat en una investigació que ha aconseguit obtenir cèl·lules progenitores de ronyó capaces de dividir-se indefinidament en el laboratori, la qual cosa obre la porta a la possibilitat de crear ronyons trasplantables i a aplicar la teràpia cel·lular a òrgans am la funció disminuïda. En la troballa també han participat la Clínica Cemtro de Madrid, la Universitat Catòlica San Antonio de Múrcia, el Salk Institute de San Diego (Califòrnia) i la Universitat de Tokai (Japó).

Segons els autors de l'estudi, publicat a Cell Stem Cell, els intents anteriors per mantenir cultius de cèl·lules progenitores -precursores d'un òrgan- de ronyó havien resultat fallits, «ja que les cèl·lules morien gradualment o perdien el seu potencial de desenvolupament en lloc de romandre en un estat precursor mèdicament útil». Ara s'ha aconseguint mantenir amb èxit les cèl·lules al principi del seu desenvolupament mitjançant l'ús d'un cultiu en tres dimensions i una nova barreja de proteïnes. Aquestes cèl·lules es podrien utilitzar per fer créixer teixit renal de substitució per tal d'estudiar l'òrgan o per tractar malalties, segons una nota de Cemtro.

El descobriment s'ha basat en la utilització d'un cultiu on les cèl·lules podien créixer en un entorn tridimensional i no en un bidimensional, així com en una nova combinació de molècules de senyalització, la qual cosa ha permès conservar aquestes cèl·lules anomenades CPN durant més de quinze mesos, segons ha informat per la seva banda el Clínic. A més, els científics van demostrar que les cèl·lules quan es traslladaven a noves condicions, podien llavors ser induïdes a convertir-se en estructures similars a nefrones -unitat funcional del ronyó- tant al laboratori com en ser implantades en animals.

En la publicació «mostrem com capturar i mantenir un nombre il·limitat de cèl·lules precursores de ronyó», assenyala Juan Carlos Izpisúa, professor al Laboratori d'Expressió Gènica del Salk Institute. «Tenir un nombre il·limitat d'aquestes cèl·lules podria ser un punt de partida per fer créixer òrgans funcionals en el laboratori, així com una forma de començar a aplicar la teràpia cel·lular a ronyons la funció dels quals està disminuïda».

Segons el Clínic, aquesta és la primera vegada que s'aconsegueix conservar un conreu de CPN, el que suposa un gran reconeixement a la investigació bàsica i translacional sobre el desenvolupament de les malalties renals i un pas més cap a la possibilitat de crear un ronyó trasplantable. Les CPN, almenys en éssers humans, només existeixen durant una breu etapa de desenvolupament embrionari, ja que posteriorment passen a formar nefrones, les unitats funcionals del ronyó, responsables de la filtració de la sang i excreció d'orina.

Els adults per tant no tenen CPN restants per fer créixer nou teixit renal després d'un dany o malaltia, pel que la regeneració al laboratori, creuen els científics, oferirà una nova forma d'estudiar el desenvolupament del ronyó.