Intentar explicar una exposició de fotografies en paraules no és senzill, i quan es tracta d'una mostra com el Visa pour l'Image, encara menys. Arribes d'allò més emocionat, aparques el cotxe a prop del Palau de Congressos i t'emportes una bona alegria quan veus que fer-ho és gratuït durant tot el cap de setmana. Seguint la inèrcia de bones noves, agafes el mapa i animadament emprens la marxa cap al centre on es troben, més o menys agrupats a la mateixa zona, tots els punts de l'exposició fotoperiodística.
Et sembla que ja has fet un viatge prou llarg, però la realitat és que l'aventura de debò comença un cop entres al recinte per veure les fotografies, que veritablement et transporten molt més enllà del centenar de quilòmetres que separen les comarques gironines de la ciutat francesa de Perpinyà. Viatges a Corea del Nord, a l'Afganistan, passant per l'Iraq, el Sudan, Ucraïna, Cuba i també per l'illa grega de Lesbos. Durant aquesta travessia et submergeixes en una multitud de relats, i cadascun d'ells t'esquitxa amb una dosi de realitat tan freda, que sembla impossible d'assumir durant el mateix dia.
Per sort, t'adones que no ets l'únic que està embadalit. La noia de la teva dreta es tapa la mà amb la boca, el pare de la teva esquerra li explica al seu fill on es troba el Kurdistan i una mica més enllà una parella es miren una fotografia en silenci mentre ell li passa la mà per l'espatlla a ella. No hi ha un excés de bogeria selfie ni tampoc riallades desproporcionades. L'ambient que es respira és de reflexió, d'admiració pels comissaris i d'aprovació per una proposta cultural tan ben elaborada.
Cal destacar que, com ha passat en les darreres edicions, l'organització del festival es mereix sempre una menció especial. Aquest any amb més seguretat, derivada de la situació geopolítica, continua sempre molt bona. Els temes d'enguany giren al voltant de la migració, a diferència de l'any anterior on l'estrella va ser l'èbola, però també hi ha lloc per al nou virus Zika, l'horror dels centres de malalts mentals, les guerres pel marfil, l'escassetat d'aigua i altres temes que no deixen lloc a la indiferència.
En perfecta sintonia
Els espais de la ciutat que acullen la mostra sembla ben bé que hagin estat pensats per aquest propòsit. I una de les meravelles, més enllà del contingut, és precisament aquesta, veure i visitar les localitzacions on estan exposades les fotografies. Set escenaris, tots diferents entre ells, que permeten crear l'ambient adequat per perdre la noció dels temps i endinsar-se en cadascuna de les històries que relaten els expositors. Llocs emblemàtics i amb molta història com el Convent de les mínimes, l'Arsenal de les Carmes o bé l'església dels Dominicans.
El Visa pour l'Image és considerat un dels festivals de fotoperiodisme més important en l'àmbit internacional. El must de tots els que es dediquen a la professió i el caramel més dolç per als amants de la bona fotografia. Més enllà dels factors tècnics, entra en escena una càrrega de moral molt forta pel que fa a les temàtiques, que busquen l'impacte entre els espectadors. No cal ser un professional ni tampoc un comunicador per trobar interessant la mostra, de fet, tothom hauria d'anar i deixar-se agafar la mà de la vintena de fotògrafs que volen il·lustrar a través de la seva mirada una realitat tan turbulenta com ho és moltes vegades la mateixa vida.
