L'artista mexicà Juan Gabriel va morir diumenge a Santa Monica, Califòrnia, als 66 anys d'edat. Segons mitjans locals, el polifacètic artista va morir sobtadament, després de patir un infart al cor. Alberto Aguilera Valadez, el seu veritable nom, va néixer a Parácuaro (Michoacán) el 7 de gener de 1950 i va tenir una infància difícil, en què va passar 15 anys internat en un centre, on va compondre la seva primera cançó als 13 anys i va debutar el 1965 en el programa Noches rancheras.

Al llarg de la seva carrera va compondre i interpretar temes que van marcar la història musical de Mèxic i, per extensió, Amèrica Llatina, com Se me olvidó otra vez, Con tu amor, Amor eternoAsí fue. Es desenvolupava amb facilitat en diversos gèneres musicals com el mariachi, la balada, la ranxera, el pop o la música del nord. Un dels seus últims discos, Mis 40 en Bellas Artes, el va publicar el 2014 per celebrar els 40 anys en el món de la música.

Fa tot just una setmana Juan Gabriel va donar mostres de la seva perenne vigència, ja que va debutar en el primer lloc de la llista de Top Latin Albums de Billboard amb el seu disc Vestido de etiqueta por Eduardo Magallanes. Gabriel va vendre més de 100 milions de discos i compta amb més de 1.500 cançons.

La relació amb Rocío Dúrcal

«Cómo quisiera que tú vivieras, que tus ojitos jamás se hubieran cerrado nunca y estar mirándolos» cantaven ahir Mèxic i Espanya a l'uníson a Juan Gabriel, autor de l'immortal Amor eterno per Rocío Dúrcal i de tants altres temes que durant gairebé 40 anys van consagrar el matrimoni musical entre aquests països. Isabel Pantoja, Julio Iglesias, Massiel o David Bustamante són alguns dels artistes espanyols que van entonar les seves apassionades ranxeres.

De tots ells, la més important va ser l'esmentada Rocío Dúrcal, «l'espanyola més mexicana» o «Marieta», com l'anomenaven els seus íntims, també ell, tot i que va quedar bastant clar que la relació entre tots dos es va refredar notablement en els últims anys de vida de la intèrpret. Els inicis van ser molt més prometedors. Corrien els darrers anys de la dècada dels 70, en una Espanya que tot just començava a afrontar la Transició, sense una indústria discogràfica tan donada com avui a les aventures transoceàniques per als seus artistes.

Dúrcal ja era molt popular i estimada a banda i banda de l'Atlàntic. Entre els seus admiradors hi havia el mateix Juan Gabriel, qui adorava les seves pel·lícules de joventut, i va ser ell qui la va animar a gravar junts un disc íntegrament conformat per ranxeres. Així va sorgir Rocío Dúrcal canta a Juan Gabriel (1977), doble disc d'or i doble disc de platí només a Mèxic, un àlbum en el qual la madrilenya, sense renunciar al seu accent castís, es reinventava i, al mateix temps, donava inici a una nova etapa d'or per a la música ranxera fora de les fronteres mexicanes.

La seva aliança es va mantenir indestructible durant una dècada, que va veure néixer vuit discos conjunts més, fins a Rocío Dúrcal canta once éxitos de Juan Gabriel (1987), i cançons com Costumbres, Me gustas mucho o la citada Amor eterno, qualificada per ella com la més significativa de la seva carrera.

El 1988 es va anunciar el divorci artístic. Gabriel havia trobat una nova musa espanyola, Isabel Pantoja. De la seva col·laboració va sorgir Desde Andalucía (1988), amb temes de Gabriel, entre ells, el famós Virgen del Rocío. Com en el cas de Dúrcal, la col·laboració es va tornar fluïda en anys posteriors i el 1991 la tonadillera va anunciar que anava a viure «al costat de Juan Gabriel, perquè al seu costat sóc feliç i no em sento sola». L'últim fruit del seu treball conjunt va ser Isabel Pantoja (2010), previ a l'ingrés a presó de la tonadillera.