Barcelona, setembre del 2016: Un grup de periodistes i de llibreters acompanyen l'autor i una historiadora que fan de guies per la trama de la novel·la, seguint algun dels llocs del gòtic civil i religiós que hi apareixen.

Barcelona, 1397. Les campanes de la basílica de Santa Maria del Mar segueixen sonant al barri de la Ribera, escenari de L'església del mar, i el seu repic és especial per a un dels seus habitants, Hugo Llor, fill d'un mariner mort que als seus 12 anys treballa a les drassanes gràcies a la generositat d'un dels prohoms locals, Arnau Estanyol.

No obstant això, el seu somni de convertir-se en constructor de vaixells es veurà truncat quan la família Puig, enemiga acèrrima del seu mentor, aprofiti la seva posició davant el nou rei per executar una venjança.

Ildefonso Falcones defineix la seva novel·la com «una història de lluita, de supervivència, amb un protagonista que passa per aventures, que descobreix l'amor i que es veu embolicat en una venjança».

Davant el seguici que deambulava per la Barcelona gòtica com una caravana de turistes, Falcones va confessar que «després de passar per Granada, Còrdova, Sevilla i Madrid, amb les posteriors novel·les -La mà de Fátima i la La reina descalça-, tornar a Barcelona era una obligació, ja que és la meva ciutat i on em trobo més còmode».

A més, va afegir que li resultava «atractiu continuar amb la història de L'església del mar, però si hagués fet protagonista Bernat Estanyol, fill d'Arnau, la història no hauria diferit molt, per això vaig recórrer a un personatge humil, que em permet endinsar-me en una part diferent de la ciutat, el modest Raval, on es construeix l'Hospital de la Santa Creu, primer gran hospital europeu, a més de convents i esglésies».

A través de les Reials Drassanes, on l'escriptor va posar per als reporters gràfics davant la rèplica del galió de Joan d'Àustria de la Batalla de Lepant, el lector descobreix «una Barcelona que, encara que no tenia port, vivia del comerç marítim, vivia del mar i per al mar».

Obligat a abandonar el barri de la Ribera, Hugo busca feina al costat del jueu Mahir, que l'ensenya els secrets de l'elaboració del vi.

Amb Mahir, envoltat de raïm, cisternes i alambins, les mateixes que envoltaven ahir Falcones al gòtic Saló del Tinell durant la presentació, Hugo es forma en l'art del vi, i en l'art de l'amor, quan coneix Dolça, la neboda del jueu.

Des d'una passió per aquell món vitivinícola, Falcones parla del vi, de com s'utilitzava com a medicina i fins i tot, apunta, «en la Barcelona del segle XIV es bevia més vi que aigua, que podia estar contaminada».

Convertir el seu personatge en un mercader de vins era una forma de traslladar el lector a altres geografies, a València, a Saragossa, ja que «els comerciants eren els únics que viatjaven».

En un to més erudit, s'atreveix fins i tot a contradir les teories que apunten que la dominació musulmana no va suposar canvis en la producció de vi a la península: «Jo crec que sí, ja que va portar els pagesos a oblidar els mètodes de vinificació».

El Compromís de Casp, que va suposar un canvi de dinastia en la corona aragonesa o els problemes pels quals van travessar els jueus en aquells anys són unes altres fites històriques que el protagonista ha de viure en primera persona.

En la novel·la es presencia l'assalt a la jueria de Barcelona, on vivia el deu per cent de la població de la ciutat, que va deixar el call major i menor totalment destruït.

L'aparició de la novel·la, publicada amb una tirada inicial de 400.000 exemplars per Grijalbo per a tot el mercat hispà -Rosa dels Vents en català- coincideix amb el projecte d'adaptació televisiva de L'església del mar, que serà pròximament adaptada per Atresmedia, TV3 i Netflix.