Amor ferit? En si, és un tema que interessa. Tothom li dóna un sentit personal, però, molt en el fons, en el patrimoni de tota vida humana, un tema cabdal és estimar i sentir-se estimat. També sembla que la bona salut de l'amor preocupa ja molts especialistes: psicòlegs, psiquiatres, pedagogs, fins i tot pot preocupar economistes, perquè l'amor també incideix en els mercats.
Però resulta que els grans especialistes de l'amor són la filosofia, que n'ensenya l'essència i la bellesa, però la plenitud de l'amor només s'entén des de la Teologia. Cal anotar que Teos, en grec, vol dir Déu. Hi ha molt de terreny per recórrer, i Aristòtil, comentat per Tomàs d'Aquino, tradueix amor per la paraula «amistat» i diu que n'hi ha de tres espècies: l'amistat delectable, l'útil, i l'amistat honesta.
I ens diu que no tot amor té raó d'amistat, sinó el que entranya benevolència, és a dir, que estimem algú quan li volem bé «no com els que estimen el vi o un cavall» (sic) Aleshores, ja no hi ha amor d'amistat sinó de concupiscència. És un amor per posseir, no un amor per donar-se.
Però sant Tomàs afegeix un altre concepte important: es necessita la reciprocitat de l'amor. Ara bé, aquesta reciprocitat està fonamentada en alguna comunicació. Es comparteix un valor. Un bé. Penseu en l'amor conjugal, en l'amistat dels germans, dels professionals que hi posen el cap i el cor, o bé dels amics d'una mateixa classe.
El que passa és que Aristòtil, que va viure molts anys abans de Jesucrist, no va saber mai que la reciprocitat que Ell ens proposa és la següent: «Estimeu-vos com Jo us he estimat». Aquest amor ferit per tant d'egoisme, i tant d'orgull és un amor «redimit», i de fet, històricament, per la Passió i Resurrecció de Jesús. Aquest amor es pot anomenar «caritat». La seva arrel és Déu. L'amor de Déu i a Déu és la garantia de la globalització de l'amor.
