Aquest diumenge, dia 11 de setembre, celebrem la Diada Nacional de Catalunya. La celebració m'ha impulsat a reflexionar i a pregar; i alhora m'empeny a compartir amb vosaltres algunes d'aquestes reflexions.

Ja sé que, escrigui el que escrigui, pot ser interpretat ideològicament des d'un extrem o des del contrari. Em voldria situar en la «saviesa de l'Església» no per oferir propostes polítiques explícites, que no em toca, sinó per recordar-nos «que els goigs i les esperances, els sofriments i els dolors de les persones són els de l'Església», tal com afirma el Concili Vaticà II. També convé recordar i valorar el document del 1985 «Arrels cristianes de Catalunya», que va merèixer, amb les resolucions del Concili Tarraconense, «el reconeixement de la Santa Seu», i tenir present «Al servei del nostre poble», el document dels bisbes de Catalunya de l'any 2011.

Tanmateix, dues indicacions del papa Francesc m'han ajudat a la

reflexió. La primera sorgí en la visita ad limina dels bisbes de Catalunya: «Estigueu amb el poble». La segona, no fa gaires setmanes,

quan, amb motiu del «Brexit», convidava a reflexionar i ho concretava també a Catalunya. Alhora, en la publicació de l'exhortació apostòlica Evangelii Gaudium,

del novembre del 2013, com a pla pastoral del seu pontificat, en el capítol sobre el bé comú i la pau social, el papa Francesc escriu: «La unitat preval sobre el conflicte» i «la realitat és més important que la idea» (números del 226 al 233).

Una reflexió serena és imprescindible en moments de tanta complexitat com els que vivim. Complexitat provocada per la crisi econòmica, que amenaça el futur de molts, i a la qual s'afegeixen la tensió que genera el desig i el dret d'una bona part dels ciutadans de ser consultats, els compromisos d'haver acceptat una constitució i de formar part de l'Estat espanyol; el llistat de reivindicacions pel bé del poble que no han obtingut les respostes esperades, les diverses propostes polítiques que s'ofereixen i les dificultats que comporta un camí d'aquesta mena.

Independència o no? Estat propi o no? Però en quin tipus d'estat

es pensa? [...] (extret del Full Parroquial).