El Museu d'Art Modern (MAM) de la capital mexicana va presentar divendres la seva nova exposició sobre la catalana Remedios Varo, que «navega en les aigües profundes» de la pintora surrealista, basant-se en curiositats que normalment queden fora de les mostres que li dediquen.

La comissària de l'exposició, Marisol Argüelles, va afirmar que el concepte de Remedios Varo. Anotacions i anècdotes d'una col·lecció s'allunya dels grans temes amb els quals normalment es vincula la pintora -com el surrealisme o la literatura- i se centra en el que l'escriptor Miguel de Unamuno anomenava «intrahistòria».

Una metàfora en la qual «les dades subhistòriques s'equiparen a les profunditats, a les aigües calmades del mar, i les dades històriques com a grans esdeveniments són l'escuma i les ones», explica la també sotsdirectora del MAM.

L'exposició consta de 39 obres, és a dir, la col·lecció completa que el MAM té de Varo (Anglès, Girona, 1908 - Ciutat de Mèxic, 1963), la qual va ser donada el 2002 per Walter Gruen i Anna Alexandra Varsoviano.

Basant-se al Catàleg raonat que van fer Gruen -qui va estar casat amb l'artista- i Ricardo Ovalle, els olis i dibuixos de la mostra es divideixen en tres grans seccions.

La primera se centra en els estudis sobre la signatura de Varo, que va adoptar diverses formes al llarg de la seva producció artística.

Per exemple, signava només amb el seu nom de pila en els seus inicis, quan regalava una pintura, i en la seva etapa tardana; o emprava el seu segon cognom, Uranga, únicament per als seus treballs comercials, com els que va fer per a l'empresa Casa Bayer.

L'artista «mai va considerar el dibuix com una obra acabada» per la qual cosa mai els signava, apunta la curadora.

La segona secció de la mostra es basa en les dades curioses de les obres, i la tercera en el litigi pels drets sobre les obres que es va produir entre la neboda de l'artista i les institucions mexicanes.

Dedicant una part de l'exposició al litigi, defensa Argüelles, no es va voler recuperar «la tensió» entre ambdues parts, sinó veure com a partir del conflicte «es recupera la memòria de moltes obres» de l'artista, qui es va exiliar durant la II Guerra Mundial a Mèxic, on romandria fins a la seva mort.

Amb testimoniatges i comentaris dels qui van conèixer l'artista o de la mateixa Varo, el recorregut permet descobrir, a manera de «llibre obert», detalls que expliquen què hi ha darrere de les obres.

Tal com passa amb Música del bosc (1963), l'únic dibuix que no va arribar a convertir-se en oli i amb el qual el visitant sabrà que l'home que apareix retratat representa Gruen, situat en un bosc que remet a la seva Àustria natal.

Les anotacions de la pintora expliquen el significat d'una de les seves obres més populars, Dona sortint del psicoanalista (1960), que mostra el seu protagonista llançant el cap del seu pare a un pou.

També s'exposa el seu Autoretrat (1951), l'únic que va realitzar, encara que «hi ha qui diu que tots els personatges de Remedios Varo són ella», va comentar Argüelles durant un recorregut amb la premsa.

En la part final de l'exposició, que romandrà al MAM fins al febrer vinent, es presenta una cronologia batejada amb el nom Dades irrellevants per reconstruir la petita història.

Trobada amb Dalí

La cronologia recull curiositats com que Varo va coincidir a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (Madrid) amb Salvador Dalí, a qui la pintora «no suportava» i qui un dia li va contestar a una pregunta amb l'extravagant frase «les nenes fan pis a l'escala».