"No vull morir sense que tinguem la independència". Aquestes van ser les primeres paraules pronunciades ahir per Domènec Fita, als seus 89 anys d'edat, durant l'homenatge que l'Associació de Veïns de Montjuïc de Girona va retre a l'artista i a la seva companya, Àngela Rodeja.
L'acte va comptar amb la participació del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va recollir al seu torn el desig de l'artista i va dir que si la independència serveix per pagar tot el que Fita ha fet "pel país, per la ciutat i pel barri, amb molt de gust ho farem".
La referència a la situació política va ser tan breu com intensa i aplaudida, en un acte que no només va pivotar sobre la trajectòria artística de Fita, sinó també sobre la qualitat humana i la generositat de l'escultor i Àngela Rodeja.
"Jo sempre he sortit enriquit de les converses amb tu. M'has enriquit quan m'has explicat com ningú el cubisme. Ara miro un Picasso i el veig diferent", va dir Puigdemont, que considera que Fita ha contribuït a "elevar el nivell de la societat".
El local de l'Associació de Veïns de Montjuïc es va fer petit per acollir les més de dues-centes persones que van voler presenciar l'homenatge a un veí que, com ell mateix va recordar, no va ser ben bé el primer fa 47 anys d'instal·lar-se a la nova urbantizació, aleshores anomenada Parc de Montjuïc, on ja hi havia els "veïns de les barraques que ens cantaven cançons per Nadal".
Fita va tenir al seu taller d'artista per models alguns "gitanos" de les barraques, com en Didac, que reivindicava la seva catalanitat, o en Bartolo, que deia que era feixista. "Ens va commoure veure que aquella gent humil ens estimava".
Avui Montjuïc és una urbanització amb no pocs xalets de luxe i milers de residents que tenen una regidora de barri, Eva Palau, que aquest any han organitzat la seva festa major entorn d'aquest homenatge.
L'acte va comptar també amb l'actuació del Cor de Montjuïc, una presentació d'Enric Palomeras, expresident de la junta de l'associació; parlaments de Narcís Boada, actual president, i Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, sense negligir un petit recital de poesia de Lluís Lucero.
A més, va parlar l'escultora Ció Abellí, del grup d'art TACA, format per exalumnes de Fita, que va tenir al barri una concorreguda escola d'art.
Domènec Fita és autor d'una abudant producció d'obra escultòrica pública que es troba escampada per les esglésies i els carrers de diferents localitats.
L'artista firma el 'Crist jacent' (1958) de la catedral de Girona, el sant Benet (1961) de l'abadia de Montserrat, ha col·laborat a la Sagrada Família de Barcelona, a la catedral de Vic o en places de Canillo i Ordino (Andorra), Roses, Olot... Una de les seves darreres grans escultures és tallada en ferro corten i es titula Rostres. L'obra presideix la plaça que porta el nom de l'artista a Montjuïc.
Precisament, una altra de les intervencions va anar a càrrec de Dolors Reig, presidenta dels Amics de la Unesco de Girona, que ahir van signar l'acte d'"apadrinament" d'aquesta escultura, cosa que significa que la peça entra en un programa de manteniment i difusió del patrimoni escultòric als centres d'ensenyament.
La pluja va impedir l'acte de descobriment de la placa d'apadrinament, que ha quedat ja instal·lada a l'escultura Rostres. "La força de les nostres idees les mesurarà el temps", va dir Reig, citant l'expresident de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba.
Fita, que va ser promotor i primer president de l'Associació de Veïns de Montjuïc, ha deixat una notable petja al barri amb l'escultura Rostres, però també, va recordar Palomeras, va donar la font del bloc de pisos, és autor dels vitralls del centre comercial, i no pot deixar de considerar-se una aportació artística la tanca de ferro corten amb dibuixos de la seva casa del carrer Francesc Macià.
"Fita i Rodeja són persones honestes, complidores, de bon tracte, accessibles i molt dignes", va assegurar Enric Palomeras, i va mostrar-se "molt agraït" de tenir-los com a veïns.
