L'escriptor Ramon Solsona va reivindicar ahir l'obra de Prudenci Bertrana i no va dubtar a situar l'autor de Josafat entre «els grans» de la literatura, segons va explicar al Diari de Girona hores abans de pronunciar la conferència El meu amic Prudenci Bertrana i altres herois, que va tenir lloc a la Casa de Cultura, com un acte de la Setmana dels Bertrana, que precedeix la gala de lliurament dels Premis Literaris de Girona, demà dijous (20.30 h) a l'Auditori de Girona.
Solsona, que es declara admirador incondicional i devot lector de Bertrana, el reivindica com a gran escriptor, com a gran novel·lista, però sobretot com a «gran dominador del llenguatge».
«La riquesa, la genuïnitat, la força i la plasticitat del llenguatge de Bertrana és extraordinària», afegeix Solsona, que es confessa «acomplexat» quan llegeix com ha fet aquests dies tots els contes de l'escriptor gironí, perquè «jo no puc escriure com aquest senyor».
El nostre Delibes
Per Solsona no s'ha acabat de fer justícia a Bertrana, ja que «hauria de ser molt més conegut». «El nostre Miguel Delibes es diu Prudenci Bertrana, un caçador que estima la naturalesa a base de trepitjar la muntanya durant hores i perseguir les perdius».
Solsona no només va adquirir i va llegir amb especial atenció l'obra completa de Bertrana, sinó que va arribar a «peregrinar» al mas de l'Esparra, situat a la Selva interior, una de les propietats de la família de l'escriptor, que va perdre aquestes hisendes per una qüestió d'herència.
Ramon Solsona va aprofitar l'ocasió que li ha brindat la Fundació Bertrana de parlar sobre l'escriptor per reivindicar-se com a portador del que va descriure com «un missatge de desgreuge» perquè Bertrana, si bé va haver de fugir d'una Girona provinciana i encotillada on va acabar a la presó per la publicació d'un article, a Barcelona les coses no li van anar gaire millor i, en lloc d'obrir-se-li camí professionalment, va estar «esclavitzat fent unes feines malpagades» i «enyorava Girona constantment».
Nascut a Tordera el 1867 i mort a Barcelona el 1941, durant l'etapa barcelonina, Bertrana va col·laborar assíduament a La Veu de Catalunya i va compaginar les activitats editorials amb la plaça de professor de dibuix i pintura de l'Escola del Bosc.
A Barcelona va perdre tres dels quatre fills i només va sobreviure la noia, Aurora, també escriptora.
«Jo vinc a Girona amb humilitat i porto un missatge d'admiració i de desgreuge en nom de la ciutat on ell ho va passar tant malament. Com a barceloní, quan vinc a Girona em plau treure'm el barret encara que sigui a manera d'homenatge en la seva memòria».
Per demostrar que Bertrana és «molt bo», Solsona va començar la conferència d'ahir a l'Auditori Viader fent parlar l'autor d'Entre la terra i els núvols, llegint fragments dels relats Foranies de Girona, concretament dels que fan referència al pla de Girona, la Vall de Sant Daniel i Les Pedreres, per demostrar que era «un senyor que en sabia molt».
El títol de la conferència, El meu amic Bertrana i altres herois, plagia manifestament l'obra de Bertrana El meu amic Pellini i altres contes. Solsona es refereix als que Bertrana, en un altre llibre, considera els autèntics «herois» de la societat, que no són altres que el pastor, el carboner, els masovers, els caçadors i la gent del bosc.
Solsona lloa la iniciativa d'Edicions de la Ela Geminada de publicar l'obra completa de Prudenci Bertrana.
D'altra banda, Solsona acaba de publicar la novel·la Allò que va passar a Cardós (Proa), ambientada l'any 1965 durant la construcció d'un gran complex hidroelèctric.
