L'anàlisi del genoma de la població aborigen australiana revela com es va produir la sortida dels primers humans de l'Àfrica, segons un estudi genètic en el qual ha participat el Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. L'estudi, que publica la revista científica Nature, ha seqüenciat el genoma de 83 aborígens australians moderns i el de 25 habitants de Papua, els veïns del nord dels australians.
Les seqüències d'ADN mostren que els aborígens australians i els papús es van separar conjuntament dels europeus i els asiàtics fa uns 58.000 anys. Uns 8.000 anys més tard, coincidint amb el moment en el qual les primeres persones van arribar a Sahul, el nou continent guineà/australià, la mida de la població va disminuir.
Els aborígens australians i els papús van divergir fa aproximadament 37.000 anys, molt abans de la separació física d'Austràlia i Nova Guinea, fa uns 10.000 anys. Aquestes persones, procedents d'Àsia continental i que van viatjar cap a Austràlia, són la població ancestral de la majoria, però no de tots els australians d'avui dia.
Posteriorment, la població australiana ancestral es va diferenciar en subgrups fa 31.000 anys amb la formació del desert central, que probablement va actuar com una barrera per a les migracions. Al voltant del 90% dels aborígens australians d'avui dia pertanyen a la família lingüística pama-nyungana, que es va originar fa només uns 6.000 anys, però d'acord amb l'estudi les persones que parlen les llengües pama-nyungana avui van començar a diferenciar-se genèticament a Austràlia fa 31.000 anys.
L'encaix de tot això ha intrigat els científics durant dècades, fins al treball publicat avui que dóna resposta a molts interrogants antropològics. El treball ha estat liderat per la Lundback Foundation, del Centre de GeoGenètica de Copenhaguen, la Universitat de Cambridge i el Sanger Institute. L'investigador del CRG "scar Lao, és el primer coautor d'aquest treball i ha contribuït a l'estudi analitzant i interpretant la subestructura de poblacions dels aborígens australians.
