La depressió, la ràbia i l'angoixa van rebentar les llistes d'èxits gràcies al crit desesperat de Nirvana a "Nevermind", el disc que avui compleix 25 anys del seu llançament i que, amb el seu rock turmentat i ferit, va portar l'estil "grunge" a l'apogeu de la seva revolució.

Liderats per un màrtir ateu i arrossegats per l'huracà de "Smells Like Teen Spirit", potser la cançó més important i influent del rock dels anys 90, Nirvana van volar molt alt amb "Nevermind", però el seu èxit també va encaminar al seu cantant Kurt Cobain a un laberint d'autodestrucció del que no sortiria amb vida.

L'origen del grup se situa en 1987, quan s'uneixen a Aberdeen, una ciutat a uns 180 quilòmetres de Seattle, el baixista Krist Novoselic i el vocalista i guitarrista Kurt Cobain, la infància del qual en una conflictiva família es traduiria en una personalitat fràgil i amb seriosos problemes.

En el seu disc de debut, el cru i aspre "Bleach" (1989), encara no comptaven amb el bateria Dave Grohl, que tancaria la formació clàssica de Nirvana i que, després de la fi de la banda, va enfocar hàbilment la seva carrera amb Foo Fighters.

Malgrat ser el lloc de naixement de Jimi Hendrix, Seattle no era, històricament, un focus emblemàtic del rock nord-americà.

No obstant, les coses estaven canviant i des de la segona meitat dels anys 80 van sorgir bandes com Melvins, Soundgarden, Mudhoney i Pearl Jam que,donarien forma al "grunge" com a fills reconeguts del punk i el "hardcore" i decidits a trencar algun timpà a força de sorollosos riffs de guitarra

"Nevermind" va arribar en un moment immillorable. En els vuitanta havia arrasat el pop de sintetitzadors; Guns N' Roses estaven massa ocupats amb baralles i polèmiques; i el heavy-metall, malgrat el fabulós èxit de Metallica amb "Black Album" (1991), perdia impuls i s'enrocava a poc a poc en el seu propi públic.

Entre els joves hi havia gana de rock i, sobretot, d'autenticitat, de música genuïna que els parlés a les entranyes.

Inadaptació, problemes d'autoestima, solitud, incomprensió, apatia i nihilisme. "Nevermind" apel·lava amb còlera a tot això per connectar amb la frustració d'una joventut assetjada i perduda que va descriure Michael Azerrad en la biografia "Come As You Are: The Story of Nirvana" (1993).

"Els joves buscaven música que expressés el que sentien. Un impactant nombre eren fills d'un divorci. Sabien que serien la primera generació d'EUA a tenir poca esperança d'estar millor que els seus pares, que patirien els excessos fiscals de Reagan en els anys 80 i passarien la seva plenitud sexual sota l'ombra de la sida", va escriure.

"Se sentien incapaços de rescatar un medi ambient assetjat i van passar la major part de les seves vides amb Reagan o Bush (pare) a la Casa Blanca, patint un clima repressiu en el sexual i el cultural. Se sentien indefensos per afrontar tot això", va afegir.

Però, al marge de qualsevol explicació, Nirvana va triomfar gràcies a unes cançons incontestables. "Smells Like Teen Spirit", que no va parar de passar-se per la MTV, tenia un riff demolidor i una lletra enigmàtica, "Come As You Are" sonava inquietant i intensa a parts iguals, i "Lithium" celebrava l'extravagància i el desamor.

La urgència punk de "Breed", un cant al fastig, contrastava amb l'austeritat de "Polly", inspirada en un cas real de violació a una menor i que exemplificava el tèrbol to líric de l'àlbum.

"La música m'ha danyat físicament en dos sentits. Tinc una irritació en l'estómac, provocada per la ràbia i els crits", va dir en una ocasió Kurt Cobain, segons el llibre "Yeah! Yeah! Yeah!" de Bob Stanley (2013).

"També tinc escoliosi, una desviació de la columna, que s'ha agreujat amb el pes de la guitarra. Tinc dolor a tota hora, la qual cosa contribueix a la ràbia de la nostra música. En certa manera li estic agraït", va afegir.

"Quan va sortir la nostra música, crec que va ser una combinació de 'porreros', 'skaters' i nois abandonats que van veure a un grup de nois abandonats tocant música que sonava com si estiguéssim cabrejats. Crec que molta gent es va identificar amb això", va apuntar, per la seva banda, Dave Grohl en el llibre "Come As You Are".

"Nevermind", que vendria milions de còpies i en 1992 aconseguiria desbancar del número u a "Dangerous" (1991) de Michael Jackson, va convertir a Nirvana en estrelles mundials i, gairebé sense voler, en referents de moda amb les seves pintes deixades, camises de llenyataires i texans trencats.

Tràgicament, la inestable ment de Cobain no estava preparada per a aquell fenomen de masses.

Nirvana va gravar els discos "In Utero" (1993) i "MTV Unplugged in New York" (1994), però els dimonis del cantant, els seus freqüents desequilibris i la seva addicció a l'heroïna van guanyar finalment la partida: la gran figura del "grunge" es va suïcidar el 5 d'abril de 1994.