El públic català va conèixer tangencialment Jean Genet a través del muntatge teatral Flowers, que als anys vuitanta del segle passat va posar en escena l'aplaudida companyia anglesa de Lindsay Kemp. El muntatge, basat en una obra primerenca de Jean Genet, va deixar una imatge ensucrada i colorista del dramaturg i poeta francès, tot el contrari del que pretén el festival Pepe Sales de Girona, que en la desena edició reivindicarà precisament la cara més fosca, violenta i canalla d'un escriptor que des de ben j0ve va ser carn de presó i que va acabar prostituint-se en els ambients més sòrdits i marginals de l'homosexualitat, en ciutats i en èpoques en les quals les relacions amb gent del mateix sexe estaven prohibides i sovint penalitzades.

Lluís Llamas i Consol Ribas, del restaurant La Penyora de Girona, han avançat que la desena edició del festival Pepe Sales tindrà lloc a finals de gener, amb un programa que està perfilant els darrers serrells, i que es portarà a terme, com ha sigut habitual en les anteriors edicions, al cinema Truffaut, al centre cultural Le Mercè i en d'altres escenaris de la ciutat de l'Onyar.

Projeccions de cinema, conferències, dansa, performances, fotografia, exposicions i "segurament" teatre conformaran el programa d'homenatge a l'autor de textos dramàtics com Les criadesEls negres.

En la mateixa època que Lindsay Kemp tractava oferia una visió plàstica de l'homosexualitat a Flowers, Rainer Werner Fassbinder estrenava el film Querelle (1982), una aproximació si es vol també poètica i també plàstica, però en qualsevol cas molt més crua i que feia justícia a la barreja de violència, drogues, desig i criminalitat del llibre que el cineasta alemany adaptava: Querelles de Brest, de Jean Genet. Tota una icona del cinema gay.

La cançó Jean Genie, de David Bowie, està basada en aquest personatge nascut a París el 1910 i que va morir el 1986. Les seves restes descansen per desig propi al cementiri de Larache, al Marroc.

Un caràcter violent

"Hem de considerar el caràcter violent de Genet, la seva homosexualitat, com es va arribar a prostituir i, sobretot, la qualitat de la seva obra com a escriptor", diu Lluís Llamas, recordant que aquest festival d'art urbà ha estat dedicat cada any a un creador independent, com el mateix Pepe Sales que li dóna nom, o Miquel Bauçà, Pedro Casariego, Lluís Vilà, Santa Teresa de Jesús, Juan Eduardo Cirlot, Renèe Vivien i el xilè, gironí d'adopció, Roberto Bolaño.

"Genet va rebutjar la societat perquè la societat l'havia rebutjat a ell", afirma Consol Ribas, i afegeix que Genet va ser "un maleït de naixement" que va patir de jove el correccional i més tard la presó perpètua, tot i que personatges com Cocteau, Sartre, Picasso i altres intel·lectuals de l'època, fascinats pel valor de la seva literatura, van aconseguir no només que les autoritats l'indultessin, sinó que va acabar sent el 1983 condecorat amb el Grand Prix des Lettres Françaises.

Genet va conviure en els anys anteriors a la Guerra Civil espanyola al Barri Xino de Barcelona i durant la seva estada al Marroc va freqüentar Juan Goytisolo. Va visitar el 1982 els camps de refugiats palestins de Sabra i Chatila, a Beirut, on els falangistes acabaven d'assassinar centenars dels seus habitants.

El resultat va ser l'obra Quatre hores a Chatila, on es pot llegir fragments com el que continua: "La societat tal com vostès la concebeixen, jo l'odio. Y sempre la vaig odiar, i la vaig vomitar... des que vaig trobar en la literatura una fugida, aquest odi pren una altra forma, menys personal... d'un rencor neix una idea" [...].