o té res a veure amb els jocs actuals dels mòbils que fan la delícia obsessiva dels infants. És un joc de pati de col·legi o de casal, quan, asseguts en rodona, el monitor enviava un missatge a cau d'orella, en silenci, que s'havia de repetir per part de tots els presents fent el boca-orella. Conclusió: el missatge d'arribada no tenia res a veure amb la frase inicial. Era una bona pedagogia per aprendre que la veritat costa molt de transmetre i que els homes som molt poc precisos per repetir un missatge.
Les dificultats per transmetre conceptes és molt grossa. La comunicació, a més de ser una tècnica, és un problema. Viure en la incertesa, encara que sigui de coses petites, és humiliant. Però en coses fonamentals és suïcida. El «joc del telèfon» m'ha vingut al pensament al llegir recentment, en un gran diari del nostre país, una interpretació nietzschiana per donar sentit a una vida concebuda com a «dolor, lluita, destrucció, crueltat, incertesa, error però també com orgull, salut, alegria, sexe».
Un volcà en erupció permanent, indomable, un clam de violència vital irreprimible. Després, l'autor descriu el model d'inspiració cristiana, com una reducció de valors sota la capa de l'espiritualitat: «Resignació, bondat, perfecció, humilitat». Nietztche, en el joc de telèfon de la filosofia, ha perdut la veu de Pau, l'Universal; Agustí, el pensador de tots els temps; Tomàs d'Aquino; l'Aristòtil cristià; Tomàs Moro, el que es deixà decapitar pel Rey-dictador; Kolbe, el franciscà d'Auschwitz que se substituí voluntàriament un pare de família nombrosa represaliat; Teresa, recollint pobres moribunds pels carrers de Calcuta; Maria Goretti, la noia italiana que sabia el que era la sexualitat i va preferir la gavinetada d'aquell energumen que perdre la seva castedat, i també ha perdut la veu, el Nieztche que vol interpretar el sentit de la història, de la monja jueva intel·lectual Benedicta de la Creu, gasificada en el camp de la mort, i milers de mares de família que han envellit estimant, sense fressa, amb la paciència heroica que, a més d'humilitat, és fortalesa de Déu. El silenci dels sants, en l'olla de grills dels jocs de telèfon d'avui dia, assegura la transformació del món.
