Els cineastes gironins Isaki Lacuesta i Isa Campo porten «La propera pell» a Sitges

Lacuesta comenta que "era important que la història narrada estigués enclavada en un petit poble fronterer del Pirineu, on tots et coneixen, tots recorden qui ets". En aquest context tan tancat, aquest poble que té "funció narrativa", La propera pell situa el personatge de Gabriel, que reapareix vuit anys després d'haver desaparegut a la muntanya amb unes condicions climàtiques de difícil supervivència per a un nen de vuit anys.

L'origen de La propera pell és, recorda Campo, una sèrie de notícies que van aparèixer a la premsa el 2003 de persones desaparegudes que van reaparèixer, i algunes d'elles eren impostores. La pel·lícula, afegeix Lacuesta, parla de "si podem desprendre'ns de tot el passat i començar una nova vida" i, sense contradir aquesta afirmació, Campo precisa: "Parlem d'identitat, de construir una nova vida, de les estructures socials dels petits pobles". "Vam escriure aquest guió fa deu anys pensant en Emma Suárez", ha explicat Campo. Es tracta d'analitzar com s'utilitza la memòria, com es manipula i l'autoengany al qual podem arribar, que en la pel·lícula s'explicita a través del personatge d'Emma Suárez en aquesta escena en la qual "a través de les antigues pel·lícules intenta fabricar una infància feliç per al seu fill retrobat".

Sense ser l'argument principal, "els maltractaments i la violència masclista és un dels temes centrals de la pel·lícula, planeja tota l'estona, i l'amnèsia dissociativa que pateix Gabriel és pròpia de xavals que han patit traumes i agressions físiques", explica Lacuesta.

A aquestes estructures narratives se suma a més "una part de pel·lícula d'amour fou, amb personatges amb carències afectives molt greus" que dibuixen una "pel·lícula que combina el suspens i el drama familiar". Precisament, el que més va costar als dos directors, anota Lacuesta, va ser "trobar l'equilibri entre el suspens i el drama", com demostra el fet que van estar durant anys escrivint i reescrivint el guió i al final van haver de contractar l'ajuda del guionista Fran Araújo. La intervenció d'Aráujo va ser fonamental per arrodonir una història que no es resol fins al final: "Fran Araújo ens va dir que el final ha de ser sorprenent però inevitable, i que no pogués ser intercanviable", explica. L'espectador assisteix durant la pel·lícula a una "delegació de dubtes", però els dos directors volien aconseguir que el final fos "inequívoc, que no hi hagués trampa ni covardia".

Nascuts a Girona però fills de famílies castellanoparlants, tant Lacuesta com Campo volien construir una història en la qual es barregessin castellà i català, a més del francès, per la procedència de Gabriel d'un centre d'acollida gal.

A més d'Àlex Monner, que dóna vida al personatge de Gabriel, Emma Suárez i Sergi López completen el repartiment per donar vida, respectivament, a la protagonista, Ana, i al seu cunyat i amant, Enric. Tots dos cineastes confessen que els actors han estat molt generosos: "Són actors que interpreten uns personatges que estan mentint dins de la pel·lícula i per això havien de ser molt bons, i això s'aconsegueix a més amb assajos durant bastant temps", expliquen.

Una guionista "peculiar"

El salt de Campo del guió a la direcció no ha resultat difícil, assegura, perquè ha estat "una guionista peculiar", que treballava amb els actors i tots dos van veure que "al final la codirecció era el més natural".

Després de la bona acollida en nombrosos festivals, la pel·lícula s'estrenarà el pròxim 21 d'octubre als cinemes, en sales en versió original a Catalunya i doblada al castellà a la resta d'Espanya. Isaki Lacuesta treballa ja en la continuació de La llegenda del temps, un film que barreja documental i la ficció i que narra la vida de dos germans gitanos de San Fernando (Cadis), ara amb 24-26 anys. Campo, de la seva banda, està treballant en un guió per a Federico Veiroj (El apóstata), "un guió d'època ambientat en l'Estoril dels anys 50, on eren totes les monarquies europees exiliades", avança.