Dcirkopolis

Companyia Cirque Éloize. Direcció: Jeannot Painchaud i Dave St. Pierre: Teatre Municipal de Girona, 28 d'octubre. Festival temporada Alta.

ivendres a la nit, més d'un espectador de Temporada Alta hagués volgut tenir un joc d'ulls de recanvi per a poder-lo deixar fora del Teatre Municipal i no perdre's l'assaig dels Marrecs de Salt intentant tocar el cel, mentre a dins, els canadencs Cirque Éloize també aixecaven, entre tombarelles, música i filigranes circenses, els seus propis castells humans per a remuntar el vol a la ciutat grisa i subterrània de Cirkopolis.

L'espectacle situa l'espectador en un entorn fred d'engranatges, politges i maquinària industrial, una mena de cau fosc a mig camí entre els Temps moderns de Chaplin i la Metropolis de Fritz Lang. En aquest infern sense llum solar, construït amb projeccions virtuals i habitat per buròcrates, tothom hi està sol, enterrat en una presó d'arxius, taules de despatx i cadires de rodes.

La vida apàtica de Cirkópolis només la trenca la humanitat, mostrada en poètiques escenes com una de les artistes dansant per l'escenari incrustada en un cèrcol gegant o una altra en què una de les acròbates deambula sobre les mans i els caps de la resta de la troupe. De mica en mica el gel es fon, i el gris va donant pas a colors com el vermell, el groc o el taronja d'un vestit penjat en un penjador ambulant amb qui un dels personatges es relaciona fent esclatar el públic en rialles.

Malabars, números de trapezi i contorsions impossibles sobre una corda que provoquen esglai només de veure-les transformen la foscor inicial de l'oficina sota terra en una festa lluminosa a càrrec de Cirque Éloize. Com els castellers que assajaven a la plaça, només grimpant entre ells i fent pinya, els personatges de Cirkopolis s'acosten una mica més al cel.