Els arqueòlegs del Thetis, el vaixell d'arqueologia subaquàtica de la Generalitat, van aconseguir destapar el passat octubre una de les àmfores del que tot sembla indicar que era un gran vaixell de càrrega de garum, la salsa o pasta que a l'època romana s'usava com a condiment gastronòmic.

L'operació es va dur a terme a la zona de les illes Formigues, a més de 40 metres de profunditat, gràcies a la col·laboració del submarí Ictineu 3, que permetrà a partir d'ara explorar derelictes a més profunditat, on no arriben els bussos i, per tant, són àrees més lliure de l'acció depredadora dels espoliadors.

Segons Gustau Vivar, responsable del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, gràcies a la nova tecnologia de l'empresa Ictineu els propers anys es podrà avançar considerablement en la recerca arqueològica subaquàtica i completar la carta arqueològica subaquàtica de Catalunya, que ja compta en aquest moment amb 835 jaciments.

Els arqueòlegs del Thetis han documentat l'existència de 37 àmfores al vaixell de les Formigues, però calculen que en realitat en podria transportar més d'un miler, si bé la confirmació no serà possible fins que es faci l'excavació prevista per l'estiu vinent, i que podria durar diversos anys.

Els primers sondejos indiquen que es tracta d'una nau del segle I de la nostra era que, gràcies a la capa de sorra que la cobreix, presenta un molt bon estat de conservació i s'espera que aportin documentació important sobre les activitats comercials i de transport marítim de l'època.

Tot i trobar-se sota el mar i a més de quaranta metres de fondària, on no arriba la llum solar, gràcies als focus de l'Ictineu, els escafandristes van poder destapar una àmfora i van comprovar que del seu interior emergia una pasta densa que van identificar com a garum.

Si la totalitat de la càrrega del vaixell fos la mateixa, es tractaria d'una nau de transport de grans distàncies que segurament unia els ports de l'antiga Bètica (actual Andalusia), on es produïa el garum, amb els grans ports de Roma, la capital de l'imperi.

Només es coneixen uns altres tres vaixells d'aquestes característiques al conjunt de la Mediterrània, de manera que el de les Illes Formigues seria el quart.

Una altra possibilitat és que la càrrega de garum sigui només una part i el vaixell transportés també altres materials i productes. En aquest cas es tractaria d'una nau de cabotatge que feia una redistribució de mercaderies pels ports locals de l'antiga Tarraconensis.

Els arqueòlegs van presentar el resultat de la campanya del mes d'octubre ahir al Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, amb seu a Pedret (Girona), amb la participació també de Josep Manuel Rueda, director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Francesc Ten, director dels Serveis Territorials de Cultura, Pere Forès, director d'Ictineu Submarins SL, i Carme Pararera, també de l'empresa Ictineu.

El submarí tripulat ha dut a terme durant l'octubre 22 immersions entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós a unes profunditats d'entre 20 i 70 metres. El submarí és capaç de baixar fins als 1.000 metres. En total l'aparell ha estat 66 hores a l'aigua, 31 de les quals submergit, i ha recorregut 30 kms pel fons del mar.

«Hem aconseguit a més superar la fita històrica de navegar 12 kms continuats amb un submarí autònom propulsat elèctricament en missió científica», va assegurar Carme Pararera.