El cuiner Ferran Adrià s´endinsa en el nucli del procés gastronòmic en l´exposició Sapiens, comprendre per crear, que ahir es va inaugurar al Cosmocaixa de Barcelona, a partir de l´exemple de la popular recepta catalana del pa amb tomàquet. La metodologia de Sapiens, ideada per Ferran Adrià i elBulliLab, utilitza l´exemple del pa amb tomàquet per fer un recorregut que va del més simple al més complex.

El cuiner del Bulli va explicar ahir en la presentació de l´exposició que «la mostra planteja una metodologia basada en la comprensió profunda de l´objecte d´estudi, en aquest cas la gastronomia, però en realitat es tracta d´una eina útil per als professionals de qualsevol disciplina amb ganes d´innovar».

«Ordena!», «Contextualitza!», «Classifica!», «Imagina!» i «Crea!» són alguns dels àmbits que constitueixen aquesta exposició interactiva a través dels quals, i partint de l´exemple del pa amb tomàquet, els visitants duen a terme un recorregut obert en el qual descobreixen la interrelació que s´estableix entre el tot i les parts, i al mateix temps imaginar nous escenaris possibles.

Només les respostes a la pregunta: Què és per a tu un pa amb tomàquet?, en què reconeguts cuiners donen la seva opinió, ja posa de manifest que una recepta tan senzilla pot originar resultats molt complexos, «perquè segur que no és el mateix un pa amb tomàquet per a un jove, un adult, un nen, una persona casada o una soltera». Per comprendre com funciona un restaurant, va dir Adrià, «s´ha de saber que és com un cos humà, en què tot està interrelacionat, però a més totes aquestes parts han de controlar la teoria del caos».

El pa amb tomàquet és només l´excusa per fer evident el que implica la teoria general de sistemes, remuntar-se a Aristòtil i Hegel, i aplicar la teoria de «Tot té a veure amb tot».

També enllaça en el camp de la biologia amb l´aportació de Ludwig von Bertalanffy, que el 1960 va acabar de definir la teoria general de sistemes i va demostrar que les organitzacions no són ens estàtics, sinó que les seves múltiples interrelacions els permeten retroalimentar-se i perfeccionar-se en els processos.

Adrià va subratllar que «encara que la cuina no es pot museïtzar, sí que es pot museïtzar la comprensió de què és la cuina», i va emmarcar aquesta exposició en el procés de creació d´elBullilab, que començarà a treballar l´any vinent a Cala Montjoi, a Roses.

El primer punt de la metodologia Sapiens és «delimitar l´objecte d´estudi i contextualitzar-lo» i la investigació a fons d´un producte obre un univers múltiple, i en aquest marc elBullilab anticipa com s´imagina el pa amb tomàquet del futur. Segons el cuiner barceloní, «perquè la informació es converteixi en coneixement ha de ser accessible i és necessari classificar-la, a l´estil del que va fer Mendeléyev el 1869, quan va crear la taula periòdica d´elements».

Seguint aquest exemple, l´exposició presenta una taula de productes no elaborats encara per classificar. En una d´aquestes classificacions, la mostra es refereix als productes culinaris necessaris en el pa amb tomàquet: «el tomàquet, l´olivera, l´oli, el blat, la farina, la sal, l´aigua, però també el ganivet, l´oliera, la fusta per tallar i el plat».

Un cas d´estudi presentat en el recorregut expositiu és de la cineasta alemanya Leni Riefensthal, qui el 1935 «va inventar el cinema modern» amb la pel·lícula El triomf de la llibertat, en la qual va aportar solucions imaginatives com el travelling lateral, el picat i contrapicat, o el contrapla».

Finalment, el xef va assegurar que la coincidència a Barcelona de tres exposicions relacionades amb la cuina, Sapiens a Cosmocaixa, Antoni Miralda al MACBA i a partir de la setmana que ve Joan Roca al Palau Robert, «és una mostra del nivell cultural d´aquesta ciutat».